INCANSABLE, PERE LLUÍS FONT

A la llista de guardonats amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes hi consten noms com Salvador Espriu, Pere Calders, Mercè Rodoreda o Enric Casasses. La gran majoria, poetes i narradors, figures que han fet de les lletres catalanes més riques des de l'aportació creativa. Aquest vespre, però, el Palau de la Música Catalana ha reconegut per primera vegada la tasca d'un savi de noranta-un anys que ha dedicat la vida a pensar —"pensar, que és repensar", diu sovint, també aquesta nit—. A escriure, interpretar, traduir i ensenyar la filosofia.

Pere Lluís Font, filòsof, teòleg, traductor i professor, ha estat guardonat amb el 57è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, i ha rebut el reconeixement amb una humilitat sincera. "És un gran orgull per mi, encara que se'm faci una mica estrany per la meva manera de ser, veure el meu nom afegit a una llista de personalitats culturals, i també és un plus de responsabilitat", ha dit el filòsof. Que, de fet, es resisteix a fer-se anomenar filòsof, perquè —en paraules del president d'Òmnium Cultural, Xavier Antich— "ha estat estudiant i parlant dels altres durant dècades". 

Tocades les set de la tarda, a l'auditori de l'Orfeó Català, l'esperaven alumnes orgullosos, amics i seguidors, que l'han rebut emocionats amb un aplaudiment llarg i sonor. Entre el públic, s'hi trobaven editors i autoritats, com el president de la Generalitat, Salvador Illa; la consellera de Cultura, Sònia Hernández, i l’expresident Jordi Pujol.

Jaume Casals, exrector de la Universitat Pompeu Fabra, ha estat el primer a dedicar una glosa al seu antic professor. Casals ha descrit l’obra "ingent" de Pere Lluís Font com una hàbil combinació de "saviesa, paciència i art".

En l'acte d'entrega del Premi d'Honor, s'han pogut sentir cançons i poemes. Marina Rossell i Xavi Lloses han interpretat Cant espiritual i Laura Andrés i Maria Prades "País petit", de Lluís Llach. També ha intervingut el catedràtic, traductor i poeta David Jou, que, en un joc amb les inicials del guardonat, ha definit a Pere Lluís Font com "pedra, llum i font transmutades en passió, lucidesa i fecunditat".

"Durant molt de temps hem sigut l'únic país del món en què els grans mestres de la filosofia no eren llegits ni en la llengua original ni en la llengua pròpia", diu Pere Lluís Font

El president d’Òmnium, Xavier Antich —que també és filòsof de formació—, per la seva banda, ha reconegut al Premi d'Honor la tasca de professor, "i amb ell la tasca de milers de persones dedicades a la transmissió del coneixement, sense la qual no hi ha pensament ni cultura".

També n'ha destacat la funció de "baula" que ha fet Font, en permetre que la filosofia arribés en català al territori. Amb la ferma convicció que la llengua determina els matisos a l'hora de veure el món, el Premi d'Honor faria referència més tard aquesta anomalia històrica: "durant molt de temps hem sigut l'únic país del món en què els grans mestres de la filosofia no eren llegits ni en la llengua original ni en la llengua pròpia".

Amant de la traducció —"traduir és la millor manera de llegir", diu el filòsof—, Font ha traduït al català diverses obres de Descartes i Pascal, entre altres. També va ser el responsable d'impulsar la col·lecció «Textos filosòfics» que començà a editar-se el 1981 i que suma un centenar de títols —Kant, Schopenhauer, Hume, Hegel, Kierkegaard, Fichte i Descartes...—, alguns disponibles per primera vegada en català.

Davant del creixement de l'extrema dreta, els autoritarismes i els feixismes, de la tirania de l'algoritme i els discursos d'odi, Antich ha invocat la veu de la filosofia i la cultura: "sense cultura i sense filosofia som més fràgils i vulnerables". El president d'Òmnium ha acabat agraint la tasca a l'homenatjat: "gràcies per recordar-nos-ho i gràcies per permetre que ho puguem fer en català".

"El pitjor mal dels catalans és l'autoodi"

Entregat el guardó, Font ha agafat el faristol amb honestedat i ha repetit la presentació que fa servir sovint: "soc un pagès del Pallars que fa molts anys que va canviar l'ofici de llaurar la terra pel d'estudiar la filosofia, que és una manera de llaurar la persona i l'esperit". I ha continuat amb un discurs on la llengua ha tingut un paper central. "Som una nació perquè tenim una llengua pròpia", ha dit, i ha afegit que "el pitjor dels nostres mals és l'autoodi, la dependència i la servitud voluntària".

"La filosofia és una manera de llaurar la persona i l'esperit"

Ha aprofitat per demanar un reforç al pacte nacional per la llengua. "No hi ha pobles bilingües, som monolingües, tot i que ens convé ser poliglots perquè qui només coneix la seva llengua no coneix ni la seva".

El Premi d'Honor ha acabat enalçant la tasca de la filosofia i, alhora, demanant rebaixar "la solemnitat" que se li atribueix. I ha recordat que ell creu que la filosofia ha de despullar-se de la retòrica i el maquillatge per a existir com una Filosofia al natural, que és el concepte que dona nom a l'últim assaig que publica, incansable, Pere Lluís Font. - - El Temps.cat