Els canvis tecnològics generen transformacions del mercat laboral, però no de manera uniforme: Hi ha grups més beneficiats o perjudicats que altres. La intel·ligència artificial (IA) generativa, que ja està transformant moltes professions cognitives, no és una excepció. Dos estudis recents analitzen en quina mesura les ocupacions actuals estan exposades a la IA i conclouen que les dones estan simultàniament més exposades als riscos de l'automatització i més ben posicionades per beneficiar-se de la IA, segons el context en què es trobin.
El primer estudi, de Cazzaniga et al. (2025), analitza sis països, des d'economies avançades com el Regne Unit i els Estats Units fins a mercats emergents com el Brasil, l'Índia i Sud-àfrica. Defineixen l'exposició ocupacional a la IA com la coincidència entre les capacitats de la IA i les tasques que actualment es fan en diferents llocs de treball. També consideren si la IA és probable que complementi el treball humà o que el substitueixi, com en tasques rutinàries o administratives.
Els resultats mostren una paradoxa. Les dones estan sobrerepresentades en ocupacions amb alta exposició a la IA com a tasques administratives, telemàrqueting, o edició i traducció. Al Regne Unit, per exemple, el 74% de les dones treballen en aquests llocs de treball, davant del 61% dels homes. Aquests rols inclouen treballs professionals i administratius, sectors on la IA avança ràpidament. Però, alhora, elles també són més presents en llocs de treball on la IA podria millorar la productivitat i els salaris com en sanitat o educació o tasques de coordinació d'equips.
Tot i això, aquests beneficis no estan garantits. La capacitat per transitar des de llocs de treball d'alt risc cap a altres de més oportunitat varia molt. A les persones més educades els resultarà més fàcil fer aquesta transició, però les dones amb baixos salaris, a països com el Brasil, tendeixen més a sortir del mercat laboral quan són desplaçades. En aquest context, la IA podria agreujar les desigualtats existents si no s'acompanya de polítiques que facilitin aquests canvis.
El segon estudi d'Albanesi et al. (2025), se centra a Europa i ofereix una visió una mica més optimista. Utilitzant dades de 16 països europeus entre el 2011 i el 2019, troben que les ocupacions més exposades a la IA han vist augmentar la proporció de dones empleades. L'efecte és més fort en països on les dones han aconseguit més avenços educatius i on ja existia una alta participació femenina al mercat laboral.
Tots dos estudis comparteixen una mateixa conclusió: les polítiques públiques són clau. La inversió en educació, capacitació i programes actius de treball pot ajudar les dones a accedir a feines on la IA complementi, en lloc de reemplaçar, el treball humà. Si no, correm el risc que el progrés tecnològic agreugi les desigualtats, especialment entre les dones amb menys recursos o en països amb xarxes de protecció més febles. El debat sobre la IA i el futur del treball se sol centrar en la pèrdua de llocs de treball o en l'augment de la productivitat. Aquests estudis ens recorden que també és una qüestió de gènere. I que, com en altres onades d'innovació, els guanyadors i els perdedors no els decidiran només els algorismes, sinó també les institucions, els sistemes educatius i les normes socials.
No sé qué decir. Lo que veo es que esto de la IA no conoce género y que hay mucha teleco y mucha mujer detrás de la pantalla y de programador, creo que como es un trabajo que no es de esfuerzo físico iguala la posibilidad en lo bueno y en lo malo.
ResponEliminaNo lo sé, ya te digo, sólo es una visión superficial.
Salut
Ningú té res clar amb la IA, entre tots anem aprenent i formant-la com es creu que hauria de ser i actuar. Haurem d'acostumar-nos a conviure-hi, i com més aviat millor.
ResponEliminaSalut.