INSTRUCCIONS PER VIURE EN UNA SOCIETAT MALALTA

No accepteu instruccions sobre com viure la vostra vida d'una societat completament boja i delirant. Aquesta civilització està malalta. És genocida. És ecocida. És omnicida. Estem governats per psicòpates, mentre que els millors entre nosaltres estan relegats als marges de la perifèria. Ens precipitem cap al totalitarisme i l'Armagedón a un ritme vertiginós, mentre la nostra atenció es dirigeix agressivament cap a l'insuls.

No hauries de compartir cap dels valors ni les prioritats d'aquest fenomen. No hauries de deixar que cap aspecte d'aquesta distopia no influeixi en les teves decisions sobre qui hauries de ser i quin tipus de vida hauries de viure.

En aquest manicomi recaragolat i pervers, ens inculquen que l'“èxit” consisteix a guanyar molts diners, ser molt estimat i admirat, tenir un físic determinat, viure al barri adequat, a la casa adequada i plena dels productes adequats per impressionar la gent adequada. Ens inculquen que necessitem acumular tota mena d'èxits: èxits acadèmics, ascensos, històries impressionants i ascens social. Ens inculquen que hem d'atreure un tipus de parella que sigui aprovat per tots aquells l'aprovació dels quals anhelem.

Si no podem assolir aquestes metes, ens inculquen la idea de sentir-nos malament amb nosaltres mateixos. Que no mereixem la felicitat. Que hauríem de passar el temps estressant-nos i lluitant per la dignitat que defineix la nostra boja civilització, o unir-nos al mar de miserables fracassats que no van poder guanyar el joc del capitalisme i atabalar-nos d'alcohol i entreteniment, esperant que la mort ens porti al no-res a què pertanyem.

Això és clarament una bogeria. És un joc estúpid amb premis estúpids. L'única raó per la qual algú ho pren de debò és perquè vam ser criats i ensenyats a viure per altres persones que sí que ho prenen seriosament. Els nostres pares han estat adoctrinats a la cosmovisió egoista que s'ha imposat per la força als habitants de l'imperi, i volem que se sentin orgullosos. Als nostres amics, familiars i coneguts també els han rentat el cervell, i els volem impressionar.

Però fer-ho és aprendre a viure des d'una malaltia col·lectiva que se centra en la misèria i la disfunció. És impossible portar una vida veritablement plena si alhora intentem viure com els qui ens envolten creuen que hauríem de viure, perquè la societat que va modelar les seves idees sobre com hauríem de viure és una bogeria. 

Si realment vols viure una vida desperta i inspirada, has de forjar el teu camí. Has de desaprendre tot allò que t'han dit sobre com seria una vida plena i escriure les teves pròpies regles. Perquè les regles que tots els altres han seguit van ser escrites per bojos.

Troba la teva pròpia veritat. Defineix els teus valors i prioritats propis. Defineix la teva idea d'èxit. Defineix la teva pròpia idea de seny. Considera la possibilitat que el simple fet de ser present a la bellesa de cada moment en aquest meravellós planeta val més que qualsevol cosa que el manicomi imperial pugui oferir-te. Considera la possibilitat que el teu següent alè, profundament assaborit, sigui suficient.

Estem destruint el nostre planeta i portem tots els organismes vius a l'aniquilació. L'statu quo ha fracassat de manera tan estrepitosa com qualsevol altra cosa podria fracassar. Les velles maneres de fer les coses clarament no funcionen. Així que proveu noves maneres.

Sigues diferent. Sigues peculiar. Sigues una bestiola rara. Fes-ho tot malament. Decep els teus pares. No arribis al teu potencial. Transgredeix la doctrina familiar. Enfuria els déus en què et van ensenyar a creure. Res del que han fet no ha funcionat. Per tant, cal sortir del camí gastat.

El món no millorarà fins que la humanitat canviï els hàbits. La humanitat no canviarà els seus hàbits si insisteix a intentar els mateixos enfocaments fallits una vegada i una altra. La nostra supervivència com a espècie depèn que ens desviem dels nostres patrons.

Potser sobrevivim, potser no. Però almenys podem evitar passar un dia més en aquest sorprenent món blau, intentant viure segons les regles dels llunàtics. Caitlin Johnstone/via arrezafe.