LLIBERTAT DE SUPERMERCAT

«Al món desenvolupat no aspirem a cap llibertat transcendent, sinó només a una llibertat de gaudi, al que he anomenat “llibertat de supermercat”, que em permeti triar entre prou marques per sentir-me satisfet. Lluitar per la llibertat només interessa en els països que encara no han arribat al paradís. Els afortunats que vivim a les societats postmodernes estem en la postveritat, la postdemocràcia i la postllibertat.»

«El psicóleg Burrhus F. Skinner [1904-1990] va explicar el comportament humà a través del condicionament operant. La conducta és determinada per les conseqüències. Si són bones, tendirem a repetir-la; si són dolentes, a evitar-la. Per tant, si maneig els premis i càstigs (els reforçadors positius o negatius) puc dirigir el comportament de les 11 persones. L'entorn esculpeix el subjecte. Si domino l'entorn, el subjecte és meu. Va comprovar que això funcionava amb animals a la seva famosa “caixa de Skinner”, un dispositiu per premiar els animals amb què experimentava, un distribuïdor automàtic de reforços.»

«La caixa de Skinner també ens permet explicar per què qui hi està pres pot sentir-se lliure. Els coloms de Skinner també pensarien que eren ells els que controlaven el psicòleg: “Cada vegada que premo aquesta tecla em dona un premi —pensaria el colom—, després soc jo qui maneja el cotarro”.» «Per convèncer-los del triomf de Skinner podria centrar-me en l'augment de les conductes addictives, o en els dèficits d'atenció de què ja he parlat, o en els múltiples sistemes de condicionament implícits en el mode de vida consumista, però només esmentaré dos fenòmens que corroboren el triomf:

• La xarxa com a forma de vida. Actualment, el nombre d'integristes, fanàtics, fonamentalistes està augmentant perquè, com ja he assenyalat, el sistema immunitari social està sota mínims i l'activitat proselitista i excitadora està en màxims, sobretot per l'eficàcia radicalitzadora de les xarxes socials. A partir del 4 de desembre de 2009, fa tot just quinze anys, Google va començar a personalitzar les cerques, cosa que suposava esbiaixar-les a mida de l'usuari.

• La influència ideològica de la Xina. El Partit Comunista Xinès s'ha allunyat de Marx per acostar-se a Confuci. Afirma que el seu model de “democràcia de partit únic” és millor que la democràcia liberal. Opina, com a Skinner, que l'obsessió per la llibertat ha estat una equivocació de la cultura occidental. La Xina, en canvi, reivindica que el valor principal per a una societat no és la llibertat sinó l'harmonia i una “modesta prosperitat”. És la seva oferta política al món. El model sociopolític xinès es recolza en la tecnologia digital, cosa que el fa doblement interessant com a expressió de la situació actual […]. Amb la suposada intenció de fomentar la confiança social, el Sistema de Crèdit Social (SCS) assignarà a cada ciutadà de la Xina una puntuació i recompensarà aquells que exhibeixin una conducta “virtuosa”, atorgant-los accés preferencial a béns públics i negant aquests béns a ciutadans amb puntuacions baixes. La diferència entre el SCS de la Xina i altres sistemes de punts és el potencial per incorporar una increïble varietat de dades financeres i personals.»

Jose Antonio Marina - Vacuna contra la insensatez.