Els horaris d'aquest país són realment fora de lloc. Es va a dormir tard, ens llevem d'hora, mengem a deshora, estem moltes hores a la feina i malgrat aixó produïm poc. La migdiada correcta i més generalitzada consisteix a descansar alguns minuts (entre vint i trenta, en general, encara que pot durar un parell d'hores) després de dinar, i aprofitar un lleuger somni amb el propòsit de reunir energies per la resta de la jornada. Una altra cosa seria la migdiada preconitzada per Camilo José Cela, de pijama i orinal d'un parell d'hores que fa t'aixequis sovint amb mal de cap i mig enterbolit. En el meu cas la migdiada és d'una hora de dues a tres, estirat al sofà, però sense pijama ni orinal.

La migdiada no és patrimoni d'Espanya, es practica també a Llatinoamèrica, Xina, Taiwan, Filipines, Índia, Grècia, Orient Mitjà i Àfrica del Nord, segons he trobat procurant informació, tot i que en la línia del tòpic és considerada bàsicament Espanyola. A moltes empreses dels EUA recomanen als seus executius la migdiada com a mesura terapèutica i reparadora per treure's l'estrès de la feina i recuperar així forces i lucidesa de cara a la resta de la jornada, i fins i tot els hi faciliten espais on practicar-la. De fet, si és cert que per el tipus d'alimentació copiosa del menjar dels espanyols a diferència d'horaris i ingesta de la resta de països europeus, sembla més lògic es practiqui aquí que dinem en general a tres quarts de quinze i no precisament de manera frugal. Se suposa que seguim la famosa i desconeguda dieta mediterrània que es veu algú practica a casa nostra, però a la pràctica, esmorzem poc, dinem molt i tard i sopem massa, abans d'anar a dormir. 

A casa som antics, o europeus, depèn de com es miri: dinem a quarts d'una, berenem a les cinc (pa amb xocolata, jo) i sopem a les set, i a les 10 a dormir (llevat de si juga el Barça), que aixó dels horaris del futbol sí que és un autèntic desori, i a llevar-se a les 5:36 (això és cosa de la mestressa). Jo soc dels partidaris de suprimir l'àpat de dinar i dividir el dia en dos àpats, un bon esmorzar de cullera i forquilla al voltant de les deu del matí i un bon sopar cap a les set del vespre. Dinar, a banda d'una pèrdua de temps productiu, el dinar provoca una nyonya després que gairebé obliga a fer la migdiada, sobretot a l'estiu amb la calor.

El problema de la migdiada és despertar i comprovar que els incendis, les guerres i el malestar del món segueixen aquí, com el cèlebre dinosaure de Monterroso. Per això, un dels poemes més transparents de Jorge L. Borges, autor que sempre es va interessar pels somnis, formula aquesta pregunta: "Si el sueño fuera (como dicen) una/tregua, un puro reposo de la mente,/¿por qué, si te despiertan bruscamente, / sientes que te han robado una fortuna?".