SENSE RAMADÀ I SENSE XAI

El 1502 els Reis Catòlics van decretar la conversió forçosa dels musulmans establerts a la Corona de Castella. Van seguir anys després el Regne de Navarra i la Corona d’Aragó. Als conversos, obligats o sincers, però sempre vistos amb desconfiança, se’ls va conèixer com a cristians nous o moriscos. Van ser expulsats entre el 1609 i el 1613 pel rei Felip III. Segles després, a l’Espanya democràtica d’avui, hi ha qui, si pogués, firmaria amb gust decrets semblants. Ja ho hem escrit altres vegades: els problemes de seguretat ciutadana i degradació dels serveis públics tenen relació amb la immigració massiva i descontrolada. Però s’equivoca qui limita a aquestes causes l’accelerada radicalització de bona part de l’opinió pública espanyola sobre el fenomen migratori. El que actua com a galvanitzador d’aquesta reacció té una motivació més profunda i difícil d’acceptar, fins i tot per molts dels qui l’experimenten. Es tracta sobretot de l’amenaça sentida sobre la pervivència de la mateixa identitat i els canvis al paisatge humà, estètic i cultural de les societats d’acollida. Qualsevol lector ho ha sentit alguna vegada en aquest format més simple en alguna barra de bar: que casa teva no deixi de ser casa teva.

Això de Jumella és una rebel·lió contra els drets individuals per blindar el paisatge

La decisió de l’Ajuntament murcià de Jumella –governat per PP i Vox– de canviar les ordenances municipals per impossibilitar la celebració de festes musulmanes multitudinàries als edificis i solars de titularitat municipal és la prova que el debat s’endinsa a la fosquíssima zona de negar drets constitucionals per motius d’origen o religió. Més enllà de les qüestions referides a la col·locació legal de la disposició, l’objectiu de la mesura no és cap altre que invisibilitzar els practicants de la religió musulmana expulsant-los dels únics espais que, per motius d’aforament i seguretat, ofereixen prou garanties per allotjar les seves festivitats col·lectives més importants: la festa del Xai i l’oració col·lectiva del final del Ramadà. L’argument és que aquestes tradicions no formen part de la cultura i tradicions espanyoles. Per tant, en la mesura que “no són pròpies”, han de tenir cabuda en l’imaginari col·lectiu. Cal eliminar-les del camp visual.

Ull amb la hipocresia! Això de Jumella no és res de nou, només que fins ara es feia per la porta del darrere i amb dissimulació. Això és, els ajuntaments de moltes ciutats negaven els permisos necessaris per a aquest tipus de convocatòries argumentant, principalment, problemes de seguretat, ordre, mobilitat o qualsevol altra excusa que mantingués dempeus l’aparença de neutralitat del poder públic. Jumella ha decidit actuar a cara descoberta. Als d’ Abascal, renunciar a l’eufemisme els suma, no els resta.

Allò a què l’Ajuntament de Jumella diu prou amb la seva decisió és a la islamització del seu paisatge urbà. Convé prendre nota d’això per adonar-se de com de ràpid s’estan cremant a Espanya les etapes del debat sobre les conseqüències de la immigració. El que s’inaugura explícitament és el debat sobre fins a quin punt s’ha d’acceptar que l’entorn humà i cultural d’origen pugui ser “contaminat” per individus i costums vinguts de “fora”. En altres paraules: a resar de cara a la Meca i a menjar xai a casa perquè això no és de cap manera una cosa que pugui considerar-se espanyola i s’ha d’esborrar de l’espai públic

Jumella inaugura el veto formal a les celebracions islàmiques massives i el seu govern se n’enorgulleix. El seguiran en el futur altres municipis de tota la geografia espanyola els governants de la qual prendran decisions semblants per l’empenta dels seus electors. De fons, una rebel·lió contra el multiculturalisme i contra els drets individuals per blindar el paisatge humà, cultural i religiós que es considera propi i per tant l’únic que mereix exhibir-se. El mateix que fa quatre i cinc segles enrere. Però si volen de debò una provocació aquí la tenen: l’escala de les lleis racials sempre es comença per un primer esglaó.  Josep Martí Blanch 

A tall d'inventari: L'activitat econòmica bàsica de Jumella és l'agricultura, amb la vinya com a principal cultiu, que ha substituït els cereals, juntament amb les oliveres i els ametllers, i l'aparició d'arbres fruiters amb l'augment del regadiu. Qui treballa als camps collint aquests cultius? Doncs bé, sembla que els senyors murcians de VOX i PP no en són conscients, igual que deuen desconèixer el gran nombre de ciutadans murcians que van emigrar a Catalunya els anys 50, i molta honra. Una honra que els manca al PP i VOX murcians.

Per cert, no tinc clar si s'ha de posar Jumella o Jumilla, però l'autor de l'article empra Jumella, i ho respecto, però no ho acabo d'entendre.