El Congrés ha tombat la reducció de la jornada laboral de 40 a 37,5 hores a la setmana, una llei que ja arribava amb retard, ja que havia d'haver començat a tenir efecte el 2024, amb una primera reducció a 38 hores. Les dones, els treballadors del sector serveis i també de la indústria i els empleats amb pitjors salaris són els més perjudicats per la no aprovació de la norma, que també contemplava "la mesura estrella de la reducció de la jornada laboral: el control horari, en un país que fa una barbaritat d'hores sense retribuir. Més de tres milions d'hores extraordinàries a la setmana", ha explicat en no poques ocasions, valedora de la mesura. Tot i això, els presidents de la patronal CEOE, Antonio Garamendi, i de l'organització d'autònoms ATA, Lorenzo Amor, no ho veuen clar i consideren que no és cert el que repeteix com un mantra Díaz: que servirà per "augmentar la productivitat i reduirà l'absentisme".

Curiosament, Espanya és dels països on es treballa més, encara que es troba per sota de la mitjana dels 38 estats de l'OCDE, amb 1.634 hores a l'any, davant de les 1.740 de mitjana de l'organització, segons l'informe publicat per l'OCDE amb dades del 2024. A Espanya es treballa més que en altres països europeus com Alemanya, Suècia, França o Regne Unit.

El país del món on menys hores es treballa és Alemanya, amb una mitjana de 1.331 hores a l'any per treballador, seguit de dos països europeus més, Dinamarca (1.379 h/a) i Noruega (1.407 h/a). Espanya se situa amb 137 hores més de mitjana per treballador que França (1.491 h/a) i 41 més que Bèlgica (1.593 h/a).

Una altra qüestió seria el rendiment que cada país obté dels seus treballadors, on sembla que Espanya és a la cua, almenys a Europa.