ELS ULLS DE TOTHOM

 

El periodisme en les guerres passa a ser els ulls de tothom. El paper dels periodistes en els conflictes bèl·lics no és només informar de la realitat dels fets, sinó també donar valor a les víctimes i exposar les injustícies. Una vella màxima de l’ofici és que la primera víctima de les guerres és la veritat, però de vegades s’oblida que la segona resulta ser la justícia. Les mentides es fabriquen quan s’han comès injustícies i algú ha de donar explicacions. Els corresponsals de guerra es juguen la vida per ser testimonis imparcials de la realitat. De vegades és realment difícil ser-ho, a pesar que la seva obligació és acostar-se tant com sigui possible a la veritat.

Un periodista mostra la cámara d'un company palestí, Hussam al-Masri, mort en un atac isarelià a un hospital el passat agost/Afp.

Christiane Amanpour, corresponsal de guerra de la CNN, ha escrit que “els periodistes, amb els seus papers i bolígrafs, amb els portàtils i les connexions satèl·lit, les càmeres i els equips de televisió, en els conflictes armats poden marcar una diferència, però sobretot ajudar a fer del món un lloc millor”. 

Abans de començar la gala d’ahir al vespre, on es van concedir els premis que atorga aquest diari a les persones que han destacat per la seva excel·lència o per la seva solidaritat, La Vanguardia va voler retre homenatge en un vídeo als 250 periodistes que han mort i als 500 que han resultat ferits en dos anys a la Franja de Gaza. Han mort més reporters que a la Primera i Segona Guerra Mundial. O més que als conflictes del Vietnam, els Balcans i l’Afganistan junts. I malgrat tot, hi continua havent profes­sionals que es juguen la vida perquè la realitat no vagi a negre, seguint en un territori devastat, perquè són mitjancers entre el dolor i l’oblit. Segurament, l’únic consol per als fami­liars de les víctimes.

La veritat és la primera víctima en les guerres, però la segona és la justícia

Ryszard Kapuscinski va titular un dels seus llibres amb la frase Els cínics no serveixen per a aquest ofici. La seva tesi és que els periodistes han de ser bones persones, perquè només elles intenten comprendre els altres, les seves intencions, la seva fe, els seus interessos, les seves dificultats i les seves tragèdies.

Hem de combatre la deshuma­nització de l’altre i la desafecció de valors essencials. I cal reconèixer l’entrega dels periodistes que treballen a Gaza, amb risc de les seves vides, perquè la veritat no acabi sepultada sota la runa. Màrius Carol