Robot d'Amazon en proves en un dels seus centres logístics

 Amazon es va convertir en només dues dècades a la segona empresa quant a empleats als Estats Units, gent que treballa en magatzems, en la distribució o en l'avenç de la pròpia tecnologia. Però ara la companyia de Jeff Bezos està a punt d'una nova reconfiguració laboral gràcies al pla de substituir més de mig milió de treballadors per robots. Amazon té actualment entre 840.000 i 1,2 milions d'empleats a tot el món, i ha creat milions de llocs de treball directes i indirectes des de la seva fundació. 
La intel·ligència artificial destruirà una quantitat ingent de llocs de treball els propers anys. No només els de baixa qualificació i salaris, sinó llocs de treball de coll blanc de mitjana o elevada qualificació que comportin tasques que poden fer ara robots intel·ligents i algoritmes que prenguin decisions (que abans feien les persones). Les decisions sobre concessió de crèdits que depenen dels directors d’oficines bancàries ara els fan de forma més ràpida i segura els algoritmes. Passa en altres professions, com a diagnòstics mèdics, sentències judicials o tràmits o tasques que abans realitzaven registradors i secretaris d’ajuntaments. 
Una de les propostes, compartida per altres experts i estudiosos, per no perdre el tren de la digitalització i, alhora, evitar l'impacte negatiu a l'ocupació, és millorar l'educació. La idea és que si estem més formats els robots no ens podran substituir a les nostres tasques. L’educació ens permetrà escapar-nos de l’amenaça dels robots i els algoritmes. No em sento còmode amb aquesta proposta. Hi ha moltes i molt bones raons per millorar l’educació dels joves i la formació dels treballadors, especialment els aturats. Però l’educació no és la resposta al desafiament que planteja la intel·ligència artificial. Si no és la resposta, cal tornar a fer la pregunta. 
Per què les empreses comprin més robots dels necessaris per substituir els treballadors existents o evitar contractar-ne de nous? Una resposta intuïtiva és que els robots són més eficients i productius. A més, no plantegen reivindicacions salarials ni fan vagues. Però les dades disponibles no avalen del tot aquesta explicació. Les investigacions de Daron Acemoglu, un prestigiós economista del MIT, sobre la productivitat de l’economia nord-americana, conclouen que hi ha un excés d’automatització. Aquesta seria també l’explicació al creixement econòmic menys compartit que hem tingut des dels anys 80. Per cert, si són aficionats a les apostes, apostin per Acemoglu com a futur Premi Nobel d'Economia. 
Què explica aquest excés d'automatització previ a la Covid-19 i que ara la pandèmia està exacerbant? La resposta d'Acemoglou és la diferent fiscalitat sobre les màquines i els treballadors. A les darreres dècades els governs han reduït de forma contínua la fiscalitat empresarial sobre les màquines, a la vegada que en subvencionin la compra. Al contrari, els impostos sobre el treball (cotitzacions a la seguretat social) s'han mantingut molt elevats. Així les coses, és lògic que s'estigui produint un excés d'automatització. La conclusió que podem extraure d'aquest anàlisi és que la solució a la destrucció d'ocupació no és l'educació, sinó fer tributar els robots i disminuir el cost fiscal dels treballadors. 
El Parlament Europeu ja va proposar el 2017 estudiar un marc legal perquè els robots contribueixin fiscalment, i la cosa la tenen com sol passar en general al congelador. A Espanya, el març de 2024, es va debatre al Congrés dels Diputats la iniciativa “Cibercotitzant”, impulsada per José Joaquín Flechoso, que proposa que els sistemes automàtics cotitzin indirectament. La idea encara no s'ha convertit en llei, però la pressió per regular l'automatització està creixent, especialment en sectors com ara logística, hostaleria i manufactura, però ja sabem que les coses de palau van a poc a poc i com a bon jubilat em toca dir, això jo ja no ho veuré.