El diari El País aportava diumenge el testimoni d’un ciutadà gazià, de 48 anys, que va trigar dues hores a reconèixer casa seva, al barri de Khan Iunis. La va descobrir en una de les moltes muntanyes de runa, gràcies a unes portes de color que ell mateix havia pintat. L’home es va limitar a dir: “La runa és part de la nostra pàtria, a la qual no renunciarem mai”.
Per a Muhammad Dwahreh, que és el nom del gazià que va trobar casa seva enmig del no-res, la pàtria pot ser un munt de runa. En el fons, per a ell, com per a tants gazians que ho han perdut tot, la runa és el lloc on es trobava bé, on se sentia lliure, on era la seva infantesa. Aquelles pedres entre les quals identificava les restes dels seus mobles eren un signe d’esperança. L’esperança de reconstruir no només el seu habitatge, sinó també la seva pròpia història. I la del seu país. En aquest sentit, era l’engrut de què parlava Cioran, el que uneix coses que formen part de la memòria personal i col·lectiva, que no deixa de ser una manera d’entendre la pàtria.

Almenys, els gazians han evitat la diàspora, però el que era un país és un camp de ruïnes

Els gazians que han resistit la matança van descobrint que el seu país és un camp de runa inacabable. Aquest diari ho avaluava en 61 mi­lions de tones de destrucció. El 78% dels edificis de la franja estan fets malbé. Ningú no sap quant trigarà Gaza a reconstruir-se, ni tan sols si serà possible.
Donald Trump pensa que aquest serà un gran negoci per al seu país i la seva gent. Però, malgrat tot, hem d’agrair al president nord-americà que hagi aconseguit que Netanyahu hagi afluixat. El seu exèrcit s’ha retirat de la meitat de la franja, i ja no retronen les bombes.
No hi pot haver més incògnites per als palestins de la franja, però hi ha una veritat inqüestionable: no se’ls ha condemnat a la diàspora com el Govern israelià pretenia. Aquesta és la seva única victòria. Almenys nosaltres podrem dormir millor, sense haver de suportar les imatges insuportables d’una matança que semblava inacabable. Encara que jo esperaria un temps a veure com es desenvolupa aquesta pau que no sembla hagi de ser duradora com pregona Trump.