SENYALS D'APOCALIPSI

Marcos Llorente porta la teoria de la conspiració dels 'chemtrails' a la selecció espanyola: «Ho dic amb molta naturalitat»«Aquests cels no els havia vist mai. Normal, per a mi, no és», diu el futbolista del 'Atlético de Madrid' sobre els 'chemtrails', una teoria de la conspiració segons la qual s'atribueixen fins foscos a les esteles de condensació dels avions. La història no és nova, ja ve de vell, en parlava fa un parell d'anys, i el que no sé és per què es dona pàbul a declaracions d'un futbolista sobre aquests temes.

Si ens atenim a la navalla d'Ockam, "En igualtat de condicions, l'explicació més simple sol ser la més probable». Això implica que, quan dues teories en igualtat de condicions tenen les mateixes conseqüències, la teoria més simple té més probabilitats de ser correcta que la complexa".

Però als homínids, o almenys als del pal de Llorente, els agrada més la teoria més complexa, com més esbojarrada i inversemblant millor, amb aquesta mania de donar-se una importància que no ve al cas, de ser el centre de l'univers, malgrat que visquin en un raconet apartat.

Que pesats estem tots plegats amb la IA i el ChatGPT, i ara de nou les Chemtrails conspiranoiques, amb una variant encara més surrealista. Clar que potser si que ens gassejen, si fem cas d'aquest impactant document, captat a la Carretera de Prats de Sabadell, el 2014. Sergio Vila-Sanjuán, s'ho pasa tot pel folre sense manilles, i acaba la seva visió de l'apocalipsi amb una cita molt interessant de José Antonio Marina. 

En una reunió recent, un amic a qui estima i respecte pels seus coneixements tant tècnics com humanístics em va mirar fixament i em va dir: El tema de la IA és molt més terrible del que us imagineu. Pot portar a l'extinció de la raça humana.  Si una intel·ligència superior a la nostra, i aquesta ho serà, decideix que constituïm una amenaça per a la seva existència, actuarà en conseqüència.

Caramba!, vaig exclamar. I després de superar el calfred inicial el vaig observar: Potser passarà com tu dius, però estàvem avisats. Des de la pel·lícula de Kubrick 2001 Una odissea de l'espai, tots teníem la percepció que en algun moment apareixeria una intel·ligència artificial més llesta que nosaltres, i potser agressiva…

És possible en efecte que allò que ve tingui conseqüències catastròfiques, encara que prefereixo creure que constituirà un element positiu per a l'avenç humà. I dono per fet la necessitat d'un control públic, com expressava dilluns en aquestes pàgines  Francesca Bria a Miquel Molina. Però el que em crida l'atenció és la rapidesa amb què ressorgeix a la nostra societat l'esperit apocalíptic.

La idea que la humanitat en conjunt corre perill és recurrent, des dels terrors medievals de l'any 1000 fins al pànic a l'extraterrestre popularitzat per H.G. Wells, l'alarma nuclear i les novel·les infinites i sèries distòpiques en oferta. Però les prediccions apocalíptiques generen reaccions encontrades. No podem prendre-les al peu de la lletra perquè l'angoixa no ens deixaria viure. Tampoc de broma perquè solen tenir una base força real.

Alliberats del pànic per la covid, ens assalta una nova inquietud per la humanitat A la fase crítica de la pandèmia (2020-2021), l'esperit apocalíptic es va desfermar. Ara sembla que hem mig oblidat aquella covid que tant de dolor va produir. Ja alliberats, ens amenaça la intel·ligència artificial. El primer text apocalíptic, elaborat per Joan, o sant Joan, a l'illa de Patmos, amb el relat simbòlic d'una gran batalla entre les forces del bé i del mal, acaba de manera esperançada, amb l'anunci de la nova Jerusalem. A propòsit del debat sobre la IA, fa poc un altre amic es queixava: “Quin món tan horrorós estem deixant els nostres fills!”.

Li vaig respondre amb una frase del pensador José Antonio Marina:

–No pensis en quin món deixes els teus fills, sinó en quins fills deixes al teu món.