BILL GATES I EL METEORIT QUE HA DE CAURE

 Un meteorit avança amb rapidesa cap a la Terra. Es tracta d’una roca enorme que, quan col·lideixi amb el planeta, provocarà l’extinció de l’espècie humana. Queden només sis mesos per evitar l’impacte i els dos astrònoms que l’han descobert proven de buscar el suport del Govern i dels mitjans de comunicació per evitar la catàstrofe. Aquest és l’argument de “ No mires arriba ” sàtira política estrenada el 2021 que va tenir un gran èxit de públic.

Per seguir amb l’argument, cal explicar que després de l’alarma creada i de vèncer l’escepticisme general, la NASA decideix enviar armes nuclears per desviar el meteorit de la seva trajectòria. La tecnologia necessària per a l’operació està en mans de la corporació BASH, propietat del magnat Peter Isherwell, que en l’últim moment decideix avortar la missió per raons econòmiques. El meteorit està atapeït de terres rares i la seva explotació faria ric (encara més ric) el magnat. Finalment, Isherwell, ja posat en el paper de malvat, decideix no desviar-lo i fragmentar-lo amb una nova tecnologia que utilitza drons...

Adam McKay, director de la pel·lícula, va voler que el meteorit de “ No mires arriba ” fos una metàfora de l’amenaça que el canvi climàtic suposa per a la civilització. Va ser estrenada el desembre del 2021, el món estava en plena pandèmia de la covid, i es va convertir en la segona pel·lícula més vista a Netflix (la seva estrena als cinemes va ser testimonial pel virus).

Aquell any, molt poca gent pensava en Donald Trump i Elon Musk encara no havia començat a brillar com a brivall global. El director va basar el personatge del malvat Isherwell en Bill Gates, fundador de Microsoft i el filantrop més important del planeta, en aquells dies la diana preferida de tots els conspiracionistes, que vinculaven el seu activisme pro vacunes a la propagació de la pandèmia.

El dimarts 28 d’octubre, el donant més important del món es va reencarnar per unes hores en el malvat Isherwell i va difondre un document en el qual anunciava un gir en la seva política de donacions. Va dir prou a la “visió apocalíptica” d’un canvi climàtic que “no causarà la desaparició de la humanitat” i va anunciar que destinaria aquests fons a la gent que mor entre la pobresa i el patiment.

Gates va fer l’anunci uns dies abans de la Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic, celebrada aquesta setmana sota l’ombra del possibilisme.

L’anunci de Gates ha entusiasmat els negacionistes de l’escalfament global. Entre ells, a Trump, que al cap de poques hores va llançar a les xarxes un satisfet “Gates admet que estava equivocat!”. En contrast, els científics s’han irritat pels seus arguments. Per a uns ( Zeke Hausfather), el finançament de la reducció d’emissions no s’ha de fer a compte de l’ajuda per erradicar la fam i la pobresa. Per d’altres ( Katharine Hayhoe), no hi ha ni un sol article científic que plantegi la possibilitat de l’extinció de la raça humana. Però sí que sabem que el patiment augmenta amb cada dècima de grau d’escalfament. I coincideixen tots que entre l’extinció de la qual parla Gates i la vella i desitjable normalitat hi ha molts escenaris possibles, cap d’ells agradable.

Bill Gates té 70 anys. És el sènior de la generació de mega milionaris tecnològics de l’economia d’internet. Però a diferència de la resta, no es va deixar veure el 20 de gener a la Rotonda del Capitoli el dia de la presa de possessió del president Trump. Ha estat crític amb com han evolucionat les xarxes socials -“no vaig pensar mai que arribaríem a això”. I ha atacat Musk per les retallades que va implementar en el govern. “La imatge de l’home més ric del món matant els nens més pobres del món no és gens bonica”, va dir d’ell en una entrevista al Financial Times  amb referència a l’eliminació de l’ajuda al desenvolupament, decisió que l’ha deixat a ell com a única referència de l’ajuda global. No n’ha culpat, això no, a Trump, temorós potser que el president s’enfadi i suprimeixi les exempcions fiscals a les seves fundacions.

Gates és el més “progre” d’entre els enginyers de Silicon Valley. Jeff Bezos i Elon Musk donen per fet que aviat no hi haurà lloc per als humans a la Terra i es preparen per anar a l’espai. Gates encara li donava una oportunitat. Però per comptes de dedicar els seus fons a les economies netes i a la descarbonització, destinava aquests diners a investigacions poc ortodoxes i molt arriscades. Com els reactors modulars nuclears. O la injecció d’aerosols de diòxid de sofre en l’estratosfera amb l’objectiu de refredar la Terra.

La rendició de Gates, en plena era del realisme climàtic revela com de difícil és actuar contra una amenaça que, malgrat projectar-se a mitjà termini, patim ja les seves manifestacions (es compleix un any de la DANA valenciana). Com de difícil resulta avançar entre un negacionisme més poderós que mai que sembra la confusió entre els més joves i el dol que anticipen els més conscienciats davant la devastació futura. Ramon Aymerich a la vanguardia