DE LA POBRESA ENERGÈTICA

 

Un 30% de les llars vulnerables, gairebé un milió, queden fora dels índexs de pobresa energètica. El Govern sotmet a consulta la nova Estratègia 2025-2030, en la qual podria revisar uns indicadors que computen com a vulnerables a 4,8 milions que no ho són.

Malgrat les mesures que ha vingut aplicant el Govern en els últims anys per a combatre la pobresa energètica, fins a un milió de llars vulnerables estan fora dels indicadors que s'utilitzen per a determinar aquesta pobresa, la qual cosa suposa un 30% del total d'aquesta mena de casos, que sumen 3,6 milions. Per contra, i encara que no ho siguin estrictament, 4,7 milions de llars són considerats vulnerables “almenys, per algun” dels tres indicadors de l'Observatori UE sobre Pobresa Energètica (el que usa el Govern), la qual cosa representa un 25% del total de llars (18,7 milions). Aquestes dades formen part d'un estudi realitzat per la consultora Nera Economic, i la situació ha estat denunciada a través de les al·legacions presentades davant el Ministeri per a la Transició Ecològica en la consulta pública de la nova Estratègia Nacional contra la Pobresa Energètica 2025-2030 que està elaborant el departament que dirigeix Sara Aagesen, encara que no té caràcter normatiu.

La vulnerabilitat és la principal condició (però no l'única) perquè els usuaris puguin sol·licitar el bo social de la tarifa elèctrica (que paguen tots els consumidors en un petit recàrrec en el rebut de la llum), encara que només 1,8 milions estan acollits a aquest, segons les últimes dades de la Comissió Nacional dels Mercats i de la Competència (CNMC). El bo és un enutjós sistema de descomptes en la factura de la llum, que se situen en el 50%, el 65% i el 100%, respectivament, segons es tracti de consumidors vulnerables, vulnerables greus, en risc d'exclusió social o que reuneixin altres condicions. Els dos primers descomptes baixaran al gener als nivells precrisi: al 35% i el 50%. Però ni el bo elèctric, que només s'aplica, prèvia sol·licitud, als qui tenen contractada la tarifa regulada (PVPC) ni les polítiques adoptades pel Govern en els últims anys després de la crisi energètica provocada per la guerra d'Ucraïna, han aconseguit que la pobresa energètica remeti a Espanya, segons reconeixen fonts pròximes al Govern.

Això es deu -coincideixen diferents experts-, al fet que a l'hora de determinar la vulnerabilitat no es té en compte la renda de les famílies ni les zones geogràfiques on viuen, algunes amb temperatures extremes a l'hivern o a l'estiu, el que empeny a un major consum d'electricitat. “Els indicadors que s'utilitzen no mesuren, en realitat, la pobresa energètica sinó la dispersió en la despesa energètica”, assenyala l'estudi que Nera va presentar recentment en una jornada organitzada a Bilbao per ConsumES, confederació integrada per set de les principals associacions de consumidors i la Universitat del País Basc i en la qual van participar membres del BC3-Centre Basc del Canvi Climàtic.

Els indicadors que utilitza el Govern estan basats en ràtios de despesa energètica, que tenen en compte ingressos familiars, la despesa en béns de consum o el nombre d'unitats de consum de la llar, la qual cosa, “poden fer comptabilitzar com a vulnerables llars que no ho són i no comptabilitzar com a vulnerables uns altres que sí que ho són”, assenyala Jorge Sanz, director associat de Nera. Aquests indicadors són tres: la Despesa Energètica Desproporcionada (GED), o percentatge de llars en els quals la despesa energètica (en relació als ingressos de la llar) està per sobre del doble de la mitjana nacional; la Despesa Energètica Insuficient (GEI), o percentatge de llars en els quals la despesa energètica (com a percentatge dels ingressos) està per sota de la meitat de la mitjana nacional; i l'indicador de Pobresa Energètica Amagada (PEE), o percentatge de llars en els quals la despesa energètica (respecte a la despesa total en béns i serveis de consum) és inferior a la meitat de la mitjana nacional.

No obstant això, segons el citat estudi, una llar pot tenir un nivell de despesa energètica relativament baix, encara que sigui de renda alta, pel simple fet que el seu habitatge estigui ben aïllada tèrmicament, i/o perquè viu en una zona amb un clima suau, com Canàries. Per contra, una llar pot tenir un nivell de despesa relativa alta amb un nivell de renda baix, només perquè el seu habitatge està mal aïllada, i/o perquè està en una zona de clima fred, com és el centre de la Península.

Els experts coincideixen que els indicadors poden ser regressius, perquè no tenen en compte la renda per càpita familiar ni la zona de residència. Per a Mikel González-Eguino, professor de recerca de BC3, existeixen altres indicadors que han d'utilitzar-se, com el del 10% (quan la factura energètica d'una llar supera el 10% dels seus ingressos es considera una llar pobra) o el de la mètrica de renda baixa (per sota del 60% de la mitjana) i cost elevat. “Nosaltres hem recomanat al Govern que s'ajusti per renda i llindars de despesa a l'any”, per a evitar “els falsos positius”, assenyala González-Eguino. Aquest investigador distingeix entre carburants (en aquest cas, sí que hi ha més consum a majors ingressos) i electricitat (on no es compleix aquella regla perquè totes les famílies disposen d'aquesta energia i sempre consumeixen un mínim).

Encara que Transició Ecològica destaca que gràcies a les polítiques socials anticrisi el preu de l'electricitat a Espanya és inferior al de la resta d'Europa, les llars acollides al bo abans que s'apliquessin aquestes mesures gaudien d'un descompte de 300 euros de mitjana a l'any en la factura. Segons l'Enquesta de Pressupostos Familiars de l'INE, la factura mitjana de la llum per llar és de 700 euros anuals. Els experts consideren que els indicadors mesuren malament la pobresa i que el bo social és regressiu perquè només en alguns casos es té en compte la renda (concretament, l'IPREM o índex de referència per a calcular els ingressos familiars) i el nombre de membres de la llar, però posa límits al volum de consum bonificat i a més s'aplica a col·lectius no necessàriament vulnerables, com les famílies nombroses o les víctimes de gènere o de terrorisme.

Una altra qüestió en el centre del debat és la fiscalitat que grava la factura d'una manera directa (com l'IVA o l'Impost de l'Electricitat), indirecta (el 7% a la generació que paguen les elèctriques i repercuteixen al client) i a través dels anomenats càrrecs (costos aliens a sistema, com les subvencions a la gran indústria). Per a Cristina Pizarro, investigadora de BC3 i professora de la Universitat Pública Basca Basc, “hi ha un problema amb la fiscalitat”, més encara “quan hem apostat per l'electrificació”. I afegeix que “qualsevol fiscalitat arribarà sempre al consumidor directament o indirectament”. Carmen Monforte a elpaís.es