IDEES DE MARCIANO

 

La Vanguardia va concedir un semàfor vermell a un Marciano. Concretament a Marciano Gómez, conseller de la Generalitat Valenciana, perquè va acceptar d’eliminar el nom d’Ernest Lluch d’un centre de salut, quan va ser un ministre de Sanitat assassinat per ETA, a qui es considera el pare de la llei general de la Sanitat, que va posar les bases per a la universalització de l’atenció sanitària. Lluch ha passat a la història pel seu bon fer i Gómez pel seu mal procedir. No només en aquest cas. Fa tot just tres setmanes va reconèixer davant l’Audiència Provincial de València haver pagat a una trama corrupta per un assessorament i abans va adjudicar 18,2 milions a un empresari a qui la justícia demana 16 anys de presó per corrupció.

El filòsof francès del segle XVII Pierre Bayle, a qui es considera la figura de la primera Il·lustració, va escriure que algunes sectes tracten la història com el menjar a la cuina, perquè agafen els fets crus i els condimenten al seu gust. Marciano Gómez, nomenat per al càrrec per Carlos Mazón, deu considerar que Lluch va ser un socialista i un catalanista que, amb aquests antecedents, es va atrevir a ser catedràtic d’Economia de la Universitat de València i fins i tot a guanyar el premi Joan Fuster vade retro, Satanàs!). I, a més, va ser un polític obsessionat a bastir ponts, quan el que s’estila ara és dinamitar-los. 

Segurament amb aquests antecedents calia esborrar el seu nom del futur centre assistencial de Travalon (Elx), decisió ratificada a la Diputació d’Alacant amb els vots de PP i Vox, que van demostrar que la seva indignitat superava la seva ignorància. Gairebé alhora, Barcelona va inaugurar un CAP amb el seu nom, homenatge a un home bo i un ministre de Sanitat que va contribuir a consolidar l’Estat de benestar al nostre país.

Fa unes setmanes, un gran hospital de 500 llits a Campanar, que també s’havia de dir Ernest Lluch, segons­ l’acord del Botànic, la Generalitat Valenciana va passar a de­nominar-lo Complex Sanitari Campanar, rebaixant el nom de l’exministre per al centre d’especialitats de l’hospital. Tot molt poc elegant, bastant miserable i una mica marciano. Màrius Carol.