261. Cencellada en los tejados. Cencellada en la hierba lastimada de los jardines. Cencellada en las vías del tren obsoletas. Como un aviso del invierno que creías olvidado y se instala de madrugada solapadamente. Te engañas con los colores mutantes de la ciudad. Tu cuerpo aterido no entiende de miradas. Te grita desde sus escalofríos...., escriu, el escribiente perplejo.

He arribat a la conclusió després d'un llarg estudi de mig minut, que la paraula és única i autòctona de Valladolid, segurament de Miguel Delibes o de l'acerb popular. Però, compte, que, aquí entra en acció La IA Copilot: Segons el Tresor dels diccionaris històrics de la llengua espanyola de la RAE, Cencellada és una paraula antiga ja documentada a l'espanyol clàssic. El seu significat tradicional és: “Vapor que a la nit es condensa a l'atmosfera”, és a dir, una forma de gebre o rosada gelada. 

Sembla que la paraula deriva d'una arrel onomatopeica o expressiva relacionada amb allò fred, allò rígid o allò que penja en forma de puntes, encara que la seva etimologia exacta no està completament clara. El que sí que sabem és que és un terme genuïnament castellà, molt arrelat en zones fredes i humides de l'altiplà nord.

I em segueix sorprenent Copilot a preguntar-li sobre Miguel Delibes: "Els estudis sobre la seva obra destaquen que Delibes tenia una obsessió bella: nomenar cada cosa pel seu nom precís, sense artificis ni adorns innecessaris. Això ho subratlla, per exemple, una anàlisi lingüística recent que revisa el seu llegat al centenari del seu naixement Delibes. pobles de Castella, amb els seus girs, el seu ritme i la seva saviesa. No la va caricaturitzar: la va elevar a literatura”.

I per acabar, una anècdota personal que he explicat de diverses maneres, però aquesta és l'autèntica. Sabedor que a Delibes a primera hora del matí li agradava passejar per la riba del riu Pisuerga del seu Valladolid, vaig fer-me el trobadís per interpel·lar-lo i parlar amb ell, però en el moment just de creuar-nos, el meu respecte i admiració cap a ell, van poder més que la meva petita quota de vanitat, i em vaig limitar a dir-li un concís: Buenos días Don Miguel....