LA NIT DELS IGNORANTS

La nit en què dos-cents veïns van impedir que quinze migrants entressin a la parròquia de la Mare de Déu de Montserrat, a Badalona, va deixar al descobert una fractura social que fa temps que s’estava gestant. 15 del centenar d'immigrants desallotjats de l’antic institut B9 i obligats a dormir sota un pont de la C-31, havien trobat finalment un espai on passar la nit. Però la porta no es va arribar a obrir. Un mur de persones, improvisat, però contundent, va bloquejar l’entrada. No hi va haver crits ni agressions, però sí una negativa ferma: “Aquí no”.

Per entendre com s’arriba a una escena així cal mirar més enllà del moment concret. Badalona arrossega des de fa anys tensions vinculades a l’assentament del B9, un espai degradat on centenars de persones han viscut en condicions insalubres. Les queixes veïnals, la sensació d’inseguretat i la percepció d’abandonament institucional han anat creant un clima de desconfiança. En aquest context, qualsevol moviment relacionat amb el col·lectiu migrant es llegeix a través d’un filtre de cansament i recel.

La por i la ignorància hi juguen un paper central. No és una por basada en dades, sinó en percepcions acumulades, en rumors que circulen amb més força que les explicacions oficials, en la idea que l’arribada d’aquestes persones pot alterar un equilibri ja fràgil. Quan la por arrela, deixa de ser una emoció puntual i es converteix en una manera de mirar el món. I quan això passa, fins i tot un gest tan elemental com oferir un sostre a qui dorm al ras pot ser interpretat com una amenaça. També hi pesa la desinformació. Molts dels veïns que van participar en el bloqueig expressaven temors sobre delinqüència o ocupacions, tot i que cap dels quinze inmigrabnts havia comès cap delicte. La manca d’informació clara i continuada per part de les administracions ha deixat un buit que s’omple amb sospites. En absència de dades, els relats més simples —i sovint més durs— són els que s’imposen.

A tot això s’hi suma un cansament social evident. Hi ha barris que acumulen més pressió que d’altres,l de Sant Roc és precisament un d'ells, i quan els serveis públics no donen resposta, la solidaritat es ressent. No perquè la gent sigui insensible, sinó perquè se sent desbordada. Quan la convivència es percep com una càrrega, qualsevol nova situació es viu com un límit que es traspassa.

Però potser el factor més determinant és la deshumanització. Aquelles quinze persones no eren coneguts, no tenien rostre per als veïns que els barraven el pas. Eren “els migrants”, una categoria abstracta que permet prendre decisions que serien impensables si es tractés de persones properes. Quan es perd la mirada humana, es perd també la capacitat de respondre amb empatia.

La responsabilitat institucional tampoc és menor. El desallotjament del B9, la manca d’alternatives clares i la improvisació en la gestió han alimentat la sensació que tot es fa tard i malament. Quan les administracions no ofereixen solucions sòlides, la ciutadania reacciona de manera impulsiva, i sovint en contra dels més vulnerables.

La nit de Badalona no és un episodi aïllat, sinó un símptoma. Mostra que fàcil és que la por i el cansament s’imposin a la compassió quan no hi ha un relat col·lectiu que sostingui la convivència. I, alhora, interpel·la una pregunta incòmoda: què diu de nosaltres una societat que impedeix dormir sota un sostre a qui no té res més que el fred i la intempèrie. És la nit dels ignorants i dels ignorats, la nit de la deshumanització.

La informació la publica avui Toni Muñoz a la vanguardia.

SHARE THIS