El menú d'apocalipsi disponible avui és molt nodrit: amenaça nuclear, emergència climàtica, tecnologia desbocada, crisi democràtica, auge del totalitarisme, i un llarg etcètera. L'imaginari dominant és distòpic i és difícil dibuixar un futur plàcid. Encara que hi ha gent que ho fa… almenys després del col·lapse de la civilització tal com la coneixem. The Book significa El llibre en anglès (també la Bíblia significa el llibre), un títol que fa entendre que pot arribar el moment en què aquest sigui l'únic llibre que importi. Se li intueix aquest punt de partida: millor que evitar la fi, a pensar com reiniciar-ho tot després d'aquesta fi.

El 'rellotge de la fi del món' situa la humanitat un segon més a prop de l'apocalipsi

Obra del col·lectiu artístic internacional Hungry Minds, The Book ha estat publicat a Espanya per Duomo, que ja s'havia enfrontat a edicions molt exigents, quant a la seva materialitat, com ara S. El vaixell de Teseu, de Doug Dorst i JJ Abrams, o Casa de fulles de Mark Z. Danielewski. El llibre explica, en gran format i amb il·lustracions acolorides (de vegades, no sempre, d'estil steampunk), com posar en marxa la humanitat de nou. És un bon totxo (fa 24 x 35 centímetres aproximadament, pesa més de dos quilos, té 410 pàgines i més de 700 il·lustracions), però un totxo bonic.

De moment és un vistós regal per Nadal i un preciós objecte (costa 120 euros) per posar a la taula del saló (o, millor, a la prestatgeria del búnquer antinuclear), encara que pot arribar el moment en què sigui un artefacte crucial per a la supervivència de l'espècie. El seu finançament és notori: el 2020 els seus artífexs van demanar uns 200 o 300.000 dòlars en un micromecenes de la plataforma Kickstarter… i van recaptar més de tres milions de més de 21.000 mecenes implicats: sembla que hi havia molta gent preocupada per reconstruir el món, sobretot en temps de pandèmia. Ara n'han venut més de 300.000 exemplars a tot el món.

A The Book, d'esperit clarament il·lustrat (de la Il·lustració amb majúscules, a més de la il·lustració amb minúscules), s'expliquen des de coses tan senzilles com diferenciar plantes comestibles, obtenir aigua, fer foc o construir un refugi (les albors de la nova civilització), fins a practicar la psicoteràpia o desenvolupar tècniques d'animació (expressions culturals més so bicicleta, per exemple) o d'anatomia humana: la nova civilització ha de saber on és la tíbia i el peroné. En aquests aspectes recorda aquests videojocs tipus Civilization en què el jugador ha d'anar superant diferents èxits des d'un estat de naturalesa hobbesià. Algunes inclusions criden l'atenció com la cítara, el sushi o els festivals culturals: en el nou futur la gent s'haurà de divertir (esperem que a preus més assequibles).

Però el punt de vista és més aviat artístic, gairebé poètic, i divulgatiu… Com s'indica en un advertiment preliminar, la informació no és completament precisa ni exhaustiva: seria arriscat fer-lo servir com un manual preparacionista. Els temes es van triar, després de llargs debats i votacions, component una llarga llista amb milers d'elements, dels quals es van haver destil·lar uns 200. Hi ha material per fer una segona part, i potser passi.

És aquest llibre pessimista, per què es pren de debò una possible fi del món, o optimista, per què imagina un nou renéixer? "Intentem no jutjar el món que ens envolta. El món és ple de coses extraordinàries i terribles alhora. Però ho mirem amb una mena de sorpresa infantil, on tot pot sorprendre i inspirar", explica Seva Batishchev, cofundador d'Hungry Minds, grup creat el 2021, que inclou il·lustradors, artistes, artistes, científics, arquitectes, métges i creadors (fins a 25 persones) de diferents  parts del planeta (Batixxev, misteriós, diu per correu electrònic trobar-se “en algun lloc d'Europa”). Entre altres de les seves creacions hi ha el puzle de mil peces Octopolis, que barreja steampunk, biopunk i fantasia psicodèlica, o el llibre The Last Book (a la línia de The Book), una cosa així com un resum de les fites humanes escrites per l'últim terrícola.

El cofundador no sent gaire ansietat pel futur, fins i tot vol saber el que ens espera. "Només intentem no contribuir a res que ens pugui portar de tornada a una nova edat fosca. El que realment volem és encendre la curiositat en les persones, perquè les ments curioses fan el món més bell", afegeix. Més que una reflexió sobre l'estat actual de la humanitat, ho considera una reflexió sobre l'enginy humà. I un llibre amb moltes capes: “Cada vegada que el llegeixo segueixo descobrint coses en ell: és ple de simbolisme, picades d'ullet ocultes, referències a la cultura pop i fins i tot referències personals que només el mateix artista reconeixeria”, insisteix.

El llibre s'inspira en obres com els quaderns de Leonardo da Vinci o, com a objecte artístic, el Codex Seraphinianus, una enciclopèdia il·lustrada d'un món imaginari creada per l'artista, arquitecte i dissenyador industrial italià Luigi Serafini entre el 1976 i el 1978, i que imita un compendi renaixentista. “El nostre llibre potser no està tan salvatgement deslligat de la realitat, encara que Codex provoca aquesta sensació increïble d'enfrontar-te a alguna cosa inexplicable i, tot i així, irresistiblement fascinant”, diu Batixxev.

Una altra obra que ha estat citada en relació amb The Book és el Manuscrit Voynich: un altre compendi, aquesta vegada d'orígens misteriosos, datat al segle XV, d'autor anònim i idioma incomprensible i indesxifrable (hi ha qui diu que és d'origen extraterrestre!). L'artista també cita com a inspiració personal la novel·la El manantial, de la pensadora Ayn Rand (gran inspiració, per cert, per als corrents ultraliberals i anarcocapitalistes). La classificació conceptual beu de la Summa Technologiae de l'escriptor de ciència ficció polonès Stanisław Lem que, des del context dels anys seixanta, reflexionava sobre assumptes com l'exploració espacial, la intel·ligència artificial (intelektronika) o realitat virtual (famtomologia).

La il·lustració és acolorida, plena d'imaginació i, com es va dir, de vegades frega el steampunk. "Considero que un il·lustrador és sobretot un artesà professional, més que un artista en el sentit elevat de la paraula, així que l'estil de les il·lustracions d'un llibre concret s'ha d'escollir d'acord amb l'esperit d'aquest llibre", apunta Lev Kaplan, il·lustrador principal de The Book. Per això a l'obra de vegades apareixen gravats acolorits a l'estil del XIX o estil general, depenen de les necessitats, també el steampunk quan surten màquines de vapor o submarins. 

Què s'aprèn sobre el desenvolupament de la civilització fent un llibre tan ambiciós i exòtic com aquest? "Crec, en resum, que un dels aprenentatges va ser notar que la civilització avança gràcies a persones realment intrèpides, de vegades directament boges. Aquesta sensació que no hi ha idea impossible. Amb prou imaginació i voluntat, pots moure muntanyes", conclou Batixxev. - Sergio C. Fanjul al país.cat