No sóc un Grinch però si pertanyo a la casta dels que en aquestes dates, ja voldria estar al dia 7 de Gener. Tot i això, crec que com tots, tinc la meva cançó de Nadal, que no és necessàriament de Maraia Carey o de Wham. La meva des de fa uns quants anys és 'Fairytale of New York', creada el 1987 per la banda The Pogues. El seu títol en català és Conte de fadas a Nova York.
The Pogues, en un inici, volien escriure una cançó antinadalenca, afegint-se a la idea que aquestes festes s'han convertit en reclam comercial.
Sense pretendre-ho, Fairytale of New York s'ha transformat en un senzill nadalenc per excel·lència als països de parla anglesa. Presenta un diàleg entre dos immigrants irlandesos a Nova York: ell, un somiador alcohòlic i derrotat per la vida, i ella, una dona les esperances del qual al Nou Món s'han fet miques. La història se situa al Manhattan dels cinquanta, en carrers freds i nevats, i amb pobresa, alcohol, apostes i calabossos municipals. De fet, arrenca en una cel·la del departament de Policia de Nova York, on el protagonista escolta una cançó i pensa en les dissorts. La seva música, de to folk-celta, incorpora acordió i banjo, i combina malenconia i bellesa a parts iguals. Fairytale of New York evoca la diàspora irlandesa: no parla de màgia ni Santa Claus, tampoc endolceix el Nadal, però, en reflectir els sentiments dels immigrants i entrellaçar tristesa i esperança, s'ha convertit en una nadala profundament emotiva.
La cançó de The Pogues entrellaça la tristesa i esperança que emergeixen per Nadal. A banda de la versió original, n'hi ha una altra amb Kirsty MacColl (morta en un accident a Mèxic el 2000, i Shane MacGowan el 2023, per encefalitis), Això ha atorgat a la peça una aura solemne, consolidant-la com una llegenda musical.
Fairytale of New York trenca amb les normes nadalenques i celebra la supervivència, la humanitat i la voluntat de seguir endavant. Ens convida a perdonar i recordar-nos que el Nadal també és un temps especial per als que van veure com els seus contes de fades no es complien com esperaven. Escolteu la cançó i gaudiu de les festes amb els qui més voleu. Bon Nadal.
Ja fa força anys que aquest temps de Nadal és un temps en què afloren nostàlgies i records bonics. Ara, per a mi, només és un temps de recolliment i reflexió. Requereix un cert esforç evitar tota la parafernàlia a què la societat tracta d'imposar-te. Només una excepció, un dinar, només la meva filla i jo. En un restaurant, sempre el mateix. Nostàlgia deia, però que no em suposa tristesa, sinó un respirar profund i agrair-li a la vida allò que em continua donant.
ResponEliminaM'ha agradat més el vídeo que la cançó. No és estrany, sóc un ésser més visual que qualsevol altra cosa.
Nosaltres, des que falten el pare i la mare i els sogres, cel·lebrem el Nadal sols, això si, per Sant Esteve ens reunim tots a casa de la nostra filla gran, abans ho feiem a casa, pero la Nuri ja no està per aquests saraos. La cançó de The Pogues, es especial per moltes coses, de fet és més una anti cançó de Nadal, pero amb el temps, ha esdenvingut quasi un himne, molt més real i adient que les ensucradxes versions de cançóns més conegudes.
ResponEliminaBon Nadal a tu, la teva filla i al pesadet d'Okanu.
Nosotros estaremos solos en Navidad, pero vendrán para Sant Esteban.
ResponEliminaEstamos bien así y sin nostalgias.
La vida se ha portado bien. Nada de que quejarse.
Salut
Naltros igual, nomès que per Sant Esteve anem tots a casa de la Txell
ResponEliminaSalut.
Bona tria. I bon Nadal!
ResponEliminaBon Nadal Salvador
ResponElimina