La digitalització del món en què vivim avança inexorable. Sotmet la nostra percepció, la nostra relació amb el món i la nostra convivència a un canvi radical. Ens sentim atordits pel frenesí comunicatiu i informatiu. El tsunami d'informació desferma forces destructives. Mentrestant, també s'ha apoderat de l'esfera política i està provocant distorsions i trastorns massius en el procés democràtic. La democràcia està degenerant en infocràcia. Als primers temps de la democràcia, el llibre era el mitjà determinant. El llibre va instaurar el discurs racional de la Il·lustració. L'esfera pública discursiva, essencial per a la democràcia, devia la seva existència al públic lector. En Història i crítica de l'opinió pública, Habermas assenyala una relació estreta entre el llibre i l'esfera pública democràtica: «Amb un públic lector general, compost principalment pels ciutadans urbans i la burgesia, i que s'estén més enllà de la república dels savis [...], es forma una xarxa relativament densa de comunicació pública».
Sense la impremta, no hi podria haver hagut una Il·lustració que fes ús de la raó, del raisonnement. A la cultura del llibre, el discurs mostra una coherència lògica: «En una cultura determinada per la impressió de llibres, el discurs públic es caracteritza generalment per una ordenació coherent i regulada de fets i idees».?
El discurs polític del segle XIX, marcat per la cultura del llibre, tenia una extensió i una complexitat totalment diferents. Els famosos debats públics entre el republicà Abraham Lincoln i el demòcrata Stephen A. Douglas ofereixen un exemple molt il·lustratiu. En un duel dialèctic que van mantenir el 1854, Douglas va parlar, en primer lloc, durant tres hores. Lincoln també tenia tres hores per respondre. Després de la resposta de Lincoln, Douglas va tornar a parlar durant una hora.
Tots dos oradors van tractar temes polítics complexos amb unes formulacions molt complicades. La capacitat de concentració del públic era també extraordinàriament gran. La participació al discurs públic era una part integral de la vida social de la gent de l'època. Els mitjans de comunicació electrònics destrueixen el discurs racional determinat per la cultura del llibre. Produeixen una mediocràcia. Tenen una arquitectura especial. A causa de la seva estructura amfiteatral, els receptors estan condemnats a la passivitat. Habermas responsabilitza els mitjans de comunicació de masses del declivi de l'esfera pública democràtica. A diferència del públic lector, l'audiència televisiva està exposada al perill de recaiguda a la immaduresa: «Els programes que emeten els nous mitjans de comunicació [...] restringeixen les reaccions del receptor d'una manera peculiar. Captiven el públic com a oient i espectador, però alhora el priven de la distància de la “maduresa”, de la possibilitat de parlar i contradir. Els raonaments d'un públic lector cedeixen a “l'intercanvi de gustos” i “inclinacions” dels consumidors [...]. El món produït pels mitjans de masses és una esfera pública només en aparença». A la mediocràcia, també la política se sotmet a la lògica dels mitjans de masses. La diversió determina la transmissió dels continguts polítics i soscava la racionalitat. A la seva obra Divertir-se fins a morir, Neil Postman, teòric nord-americà dels mitjans de comunicació, mostra com l'info entreteniment condueix al declivi del judici humà i sumi a la democràcia en una crisi. La democràcia es converteix en Zelecràcia. L'entreteniment és el manament suprem, a què també se sotmet la política: «L'esforç del coneixement i la percepció se substitueix pel negoci de la distracció. La conseqüència és una ràpida decadència del judici humà. Hi ha una amenaça inequívoca: fa el públic immadur o el manté a la immaduresa. I toca la base social de la democràcia. Ens divertim fins a morir». Les notícies s'assemblen a un relat. La distinció entre ficció i realitat es torna difusa. Habermas també assenyala l'infoentreteniment, que té un efecte destructiu al discurs: «Les notícies i els informes, fins i tot les declaracions, estan equipats amb l'inventari de la literatura d'entreteniment».? - Infocràcia (fragment) - Byung Chul Han