DIRTY SÁNCHEZ, CONTRA ELS TECNOOLIGARQUES

 La batalla ha començat. Facin les seves apostes. La reacció furiosa d'Elon Musk i Pável Dúrov, amos respectius de X i Telegram, a la mesura del Govern de prohibir l'accés a les xarxes socials als menors de 16 anys ha reforçat la imatge de Pedro Sánchez com a figura que 'desafia als poderosos', una mena de superheroi que defensa els febles d'un malvat grup de supermalvats al més pur estil Marvel. No es podia esperar el president del Govern, sempre vorejant l'abisme però sempre supervivent —de moment—, una ajuda semblant.

Precisament les xarxes, aquest univers tòxic del qual volem protegir els nens, però del qual nosaltres, sembla, no podrem redimir-nos mai, van captar a l'instant la fotografia del moment, alimentant el gloriós Sánchez davant del pervers grup dels tecno oligarques. Fins i tot el nom per als malvats és bo en aquesta història. 

No cal dir que, arran de les informacions sobre el cas Epstein, les xarxes ja arrossegaven des de fa dies una esfereïdora conversa sobre el comportament reprovable de les elits, en un totum revolutum de veritats, falsedats, afegits terrorífics en els forats de guió i conspiracions reals i imaginàries cada cop —i això també és terrible— més indistingibles. Ho va resumir molt millor la companya Isabel Gómez Melenchón en aquest mateix pati divendres passat. 

Un estat de xoc i de suggestió col·lectius que reforça la idea en l'imaginari popular d'una jet set voraç i immoral, disposada a modelar el món al seu gust i destruir-ho tot si cal, inclosos els nostres fills. Així, per oposició, el relat dona ales a aquell que, sense ser cap revolucionari —difícil que algú s'ho cregui de debò—, planta cara. I aquest, en aquesta història, sembla ser Pedro Sánchez. Hàbil com pocs, ell mateix ho ha anat alimentant en recollir el guant. Estava en campanya.

 O hauríem d'anomenar-lo Dirty Sánchez? No sap Musk el favor que li fa al president espanyol en batejar amb un nom tan groller —pel que sembla, una pràctica sexual coprofílica, de quines coses s'assabenta un— a un individu que ja ha aconseguit donar un tomb a apel·latius tan poc afavoridors com “perro” a favor seu. Dona-li un insult a Sánchez, que el convertirà en un avantatge.

Així, el marxandatge digital entorn d'aquesta nova figura no ha parat d'augmentar. Sánchez com a Patrick Swayze a Dirty Dancing; Sánchez com a justicier Clint Eastwood a Sense perdó; Sánchez llançant les apps de les xarxes a la paperera o noquejant a Musk en un ring —potser cortesia de Grok?—, lemes renovats tipus “más sabe dirty sanxe por dirty que por sanxe”; cartells amb estètica soviètica d'un Sánchez liderant la “República Popular Democràtica d'Espanya”... Fins i tot ja té compte propi anònim: @dirtysanchista.

Aprenem també el cicle virtuós sanchista. Primer, “perd popularitat”. De sobte, segon pas, un individu tipus Trump o Musk (que a la xarxa agrupen en “Satanhitler 3000”) diu que Sánchez “és un perill”. I, tercer pas, es converteix en “referent mundial”. I tornem a començar. Conclusió, segons el parer de molts usuaris: “Tindrem Sánchez fins al 2050”. Sembla més un desig que un auguri fidedigne.

La reacció de molts és defensiva i de boicot. El Govern, amb el camarada Puente al capdavant, promou desinstal·lar Telegram i milers de comptes el repliquen i recorden els petits assumptes  de Dúrov amb la justícia francesa que impliquen, per exemple, la difusió de pornografia infantil. Mateixa acusació per a Musk, al qual se li recorden les seves aparicions als arxius d'Epstein. El fantasma del pederasta plana.

Aquí el que sembla dirimir-se, i es fa dur dir-ho així, és qui exerceix el control. Estat o Silicon Valley, quina tria. No és igual d'orwel·lià el missatge de Dúrov urbi et orbi a través de la seva joguina que la suposada tutela del Govern en demanar la teva edat per entrar en una xarxa social? Molts li ho recorden aquests dies al propietari de Telegram, en altre temps la xarxa lliure de l'esquerra revolucionària: no pots denunciar un “estat de vigilància” de Sánchez sotmetent a la societat a la dictadura de l'algoritme i, a sobre, dirigint-te al personal com si fossis el Gran Germà en persona. 

Per què... no s'evita un mal major, l'exposició a un contingut nociu que, a més de constituir delictes gravíssims, està fonent els cervells de tota una generació, cedint dades a un poder controlat si a més ja hem regalat a aquests magnats privats les nostres vides senceres i la nostra atenció addictiva? Potser sí, però quin consol. I quina por tot plegat. Jaume Pi C. de Sobregrau