Josep Sala i Cullel ha publicat a Editorial Pòrtic NO SOM SIS MILIONS, Una visió crítica del model català d'immigració. "Durant els últims 25 anys la població de Catalunya ha passat de 6 a 8 milions d’habitants, un creixement de més del 31%. Aquesta xifra és una anomalia al nostre entorn europeu: en el mateix període França, Bèlgica i Àustria van créixer al voltant d’un 15%, i Itàlia i Alemanya un 3%. L'onada d'immigrants econòmics (no pas de refugiats polítics) va començar al voltant de l’any 2000, i va transformar de cop el paisatge dels nostres pobles i ciutats.
L’autor, que és professor de geografia a Noruega, denuncia el discurs hegemònic català, que és el següent: o vols fronteres obertes o ets un feixista. Segons l’autor, qui vol l’entrada massiva d’immigrants és la dreta neoliberal, que desitja mà d’obra barata; per això l’explosió demogràfica a Espanya va començar durant la presidència d’Aznar. Per desgràcia, l’actual sensació de col·lapse l’està capitalitzant l’extrema dreta, però el llibre està pensat des d’una posició socialdemòcrata europea, tenint en compte experiències interessants d’altres països. Fins ara, la immigració era un tema expulsat del debat públic, però una societat madura l'ha d'abordar amb serietat, respecte i rigor".
Catalunya (i España) es l'ùnic estat europeu en que nomès arribar tens accès a la sanitat pública. Aquest es l'autèntic efecte crida i no les pasteres que no son mes del 5% dels migrants que arriban a casa nostra. De fet, el gruix de la inmigració dels últims anys arriba per Barajas i per acabar-ho d'adobar, parlant en castellà. Tot i així, seria bo recordar que en aquests anys, la nostra qualitat de vida ha augmentat i molt en gairebé tots els aspectes, i en canvi l’únic que sabem fer es queixar-nos constantment de tot i de tots. Ens hem tornat molt més egoistes i insolidaris, només cal veure el comportament de diferents sectors no ja polítics si més no societat civil amb qualsevol qüestió conflictiva.
Com deia, tot el nostre entorn ha millorat en comoditats i benestar per tal de fer-nos la vida més fàcil i agradable. Però em pregunto si en som conscients, si en sabem fruir i ha servit d’alguna cosa. Sembla ser que no, que cada cop som mes infeliços, I que la memòria és fugissera i ningú vol recordar un passat molt més dur i difícil, potser perquè en mirar enrere ens adonem que en aquest canvi de estat hem perdut massa llençols de la bugada i una bona part de la nostra innocència. Una innocència que ha donat pas a la crispació permanent. Potser hauriem de tornar al picador i al sabó Lagarto per tornar a ser una mica feliços, pero ja estem massa acomodats i em temo que ja és tard. Per cert, em i us pregunto, si encara.... Volem acollir?

Bien se dice ahí: la necesidad de tener consenso -en Cataluña y en toda España- para ejecutar lo que beneficia a la colectividad, y menos cálculos electoralistas y mantenimiento de clientelas. Como lleguen los del cálculo para barrer pro sus negocios privados -otros les llaman derecha y ultras- vamos a ver si muchos no tienen que recurrir a lo que fue genial creación de Lizariturry y Rezola, que ahora pertenece a otra empresa, claro. Y frotando sobre la tabla con estrías.
ResponEliminaAqui, entre la derecha y ultras y las fraccionadas izquierdas el consenso va para largo. ¿Tu crees que es posible en este país un Gobierno de coalición?, una Grossen koalitionen como en Alemania.
Eliminaqui vol l’entrada massiva d’immigrants és la dreta neoliberal, que desitja mà d’obra barata..."
ResponEliminaCompletamente de acuerdo. Cuando se hablaba de la dictadura del proletariado lo que se ponía en evidencia es que los más desfavorecidos lo único que podían aportar al sistema era la "prole", la mano de obra barata.
Ahora nadie se autoproclama "obrero", es una palabra echada del diccionario, pero lo son, sueldos paupérrimos para alquileres compartidos y trabajos de Glovo.
Salut
Explicava ahir Sala i Cullel que a Noruega acullen refugiats politics, uns refugiats que Espanya no vol perque costen diners, aqui la patronal vol ma d'obra barata.
ResponEliminaParlava també d'aixó que diem aqui de que aquests migrants fan les feines que els d'aqui no volen fer. A Noruega, les tasques de neteja i manteniment de la Universitat les fan gent noruega, pero cobrant sous dignes, que els permeten viure bé, pagar un lloguer i anar de vacances.
Js me l'he demanat el llibre.
Salut
Pos mira...jo també ¡
EliminaEn mi época de estudiante,me duchaba por poco dinero,por el centro.
ResponEliminaQue bien que Illa ,digas,que gobierna sin presupuesto. Imagínate una casa que su gasto no está dentro de un presupuesto, el final tirando de tarjeta,préstamo de alto interés.
El último que apague la luz.Lo peor es que el prudente de nuestro presidente,imite a Sánchez
Saludos
No, Illa como deia M.Rajoy, hace cosas, poco a poco, pero las hace. Ah! Y Sanchez también, y ha hecho muchas.
ResponEliminaSaludos
Nada, nada... todo esto se arregla en un plis plas. Solo hace falta encontrar al tipo que tenga los suficientes "chirimbolos" para empezar a llevar a cabo el plis plas. Así de fácil.
ResponElimina¿Aún no han beatificado a Tejero?
ResponEliminaEstan trabajando en ello.
EliminaSánchez, encadena tres años sin presupuesto, muy preocupante.El que venga detrás que pague.Si gana VOX,qué esperas que pase.Abriran todos los cajones,que estarán llenos de facturas sin pagar y las enseñarán por tele,para justificar sus medidas para salvar su amada España.Nos acordaremos del sanchismo.
ResponEliminaCreo que nos acordaremos más de Vox
ResponElimina