ELS SANTS INNOCENTS

 Aquells que no participen en les activitats de les xarxes socials pateixen el miratge d'una certa exclusió. La pressió és tan gran per adherir-se al negoci d'uns quants, molt pocs, que no és estrany que et facin sentir marginal i apartat tan sols per negar-te a formar part d'alguna cosa que és certament ia estones una fantasia, però que, sobretot, hauria de ser sempre voluntari. És precisament la voluntat dels menors el que està en dubte, ja que en una edat en què s'hauria de primar l'afectivitat i la diversió se'ls ha conduït obligatòriament a la sobreexposició ia la pèrdua de la innocència. Alliberar els menors d'aquest experiment social fallit que ja ha aixafat un parell de generacions de joves és una prioritat molt necessària per a la propera dècada. L'activitat bàsica de les xarxes socials per a adults acaba sent l'autopromoció, un exercici grotesc, però en els joves està vorejant els límits de l'autolesió. Fins ara, els mitjans han passat de puntetes pel grau de culpabilitat d'un sistema de tractament del trànsit forçat a les xarxes que de vegades ha portat joves directament a l'abisme. Suïcidi, dependència, addicció no són derivades que toleraríem en altres indústries; en la hipercomunicació, però, ens han rendit a la passivitat gràcies a les pressions desregulatòries que defensen els tecno cacics armats amb les seves grans fortunes.

El president Sánchez va decidir fa temps que, si els enemics et sorgeixen com bolets, el que més et convé és seleccionar amb alta precisió qui tries tu com a enemic. És una estratègia defensiva com una altra qualsevol. En involucrar-se en el conflicte dels joves i les xarxes socials, ha tornat a posar en marxa el sistema selectiu d'enemics. Els tecnocacics han sortit en tromba contra ell, ja que ja s'han acostumat a posar i treure governs, bolcats com estan en el finançament de partits que portin al programa no regular res que afecti els seus lucratius negocis. Arran de l'anunci de la possibilitat de sumar-nos a Austràlia al veto de les xarxes socials per a menors de 16 anys, els falsos llibertaris de Silicon Valley han tronat amb fúria. Els quatre genets que cavalquen aquest apocalipsi són desafiadors, però malament faria el president Sánchez a voler enfrontar-s'hi com una mena de superheroi. És precisament la cultura individualista del superheroi la que ha nodrit la formació d'aquests oligarques. La seva incultura enciclopèdica sol venir compensada per una enorme habilitat en el maneig de les savieses pràctiques, especialment de l'algorisme per a la manipulació social. Aquesta disciplina no era al currículum de cap savi antic, però defineix la potència interventora dels cacics moderns. 

Si volem protegir les generacions futures, és convenient fer-ho amb un batalló d'aliats. Els psiquiatres infantils comencen a catalogar el desastre que la primerenca exposició al mòbil, i les conclusions analítiques delaten mecanismes addictius, conductisme autoritari i fabricació de desemparaments precoços. Però no correm a prohibir sense reflexionar abans, perquè tots els problemes de la nostra societat neixen del mateix lloc: la decadència educativa en assumir uns valors que prevalen els diners fàcils, la fama immediata i una idea tosca de l'èxit per sobre de tota aspiració noble. El fracàs emocional que ha arrossegat aquesta nova vinculació al buit com si fos la plenitud és dramàtic. Com en els antics masos, l'interès dels senyorets trepitja cada dia la dignitat dels sants innocents. David Trueba.

Neil Postman a 'Divertim-nos fins a morir', a finals del segle passat, treia tots els mals de la societat a la televisió, incapaç de preveure l'efecte nociu de les xarxes socials en els joves actuals. Potser ara ens passa el mateix; s'intenta prevenir als joves d'un perill gairebé passat, ignorant per desconeixement el perill futur que vindrà i que ni nosaltres ni els joves som capaços d'intuir, i per tant de prevenir, perquè al perill actual, a la mala influència de les xarxes socials en els joves, ja hem arribat tard.