ESPABILA, APRÈN A PREGUNTAR

 No és la pregunta,  sinó la resposta la que incendia l'edifici - Edmon Jabes

Hi ha molta gent preocupada perquè la tecnologia fa massa coses, i espantada perquè tot indica que farà cada cop més. Observen l'eina com si fos un ens autònom amb voluntat pròpia que trama un pla per acabar amb tots nosaltres. A l'extrem oposat hi ha els que creuen que les màquines només són una combinació de caragols inerts que, si causen algun dany, és per culpa de l'humà que les maneja. Estem resolent aquest debat discutint si les màquines són més o menys intel·ligents, però cada cop que centrem la conversa en aquesta suposada intel·ligència el que estem fent és antropomorfitzar la màquina i alimentar el sobreentès que les màquines podrien tenir alguna intenció.

Richard Feynman explicava que el coneixement es demostra amb les respostes, la intel·ligència es demostra amb les preguntes, i la saviesa es demostra sabent quan fer les preguntes. Si és així, les noves màquines tenen molt coneixement i nosaltres demostrem la nostra intel·ligència en preguntar. Tot el que fa la intel·ligència artificial és conseqüència d'una pregunta que hem formulat, així que en certa manera seguim el volant. Estem escollint i decidint si armes un sistema d'intel·ligència artificial per plegar proteïnes o per prendre decisions borsàries, per planificar rutes logístiques o redactar textos. Fem les preguntes i ens donem suport en eines per obtenir respostes.

Gràcies a la intel·ligència artificial, ara és més fàcil i ràpid fer preguntes. Hem ampliat la nostra capacitat de preguntar i això ens podria fer més intel·ligents, si fos veritat que preguntem amb sentit. El que ens fa estúpids no és la intel·ligència artificial, sinó que la fem servir fent preguntes estúpides. La IA és un potenciador que farà més capaços als capaços i més inútils als inútils, farà més competitives unes empreses i expulsarà del mercat altres. La veritat és que sembla difícil que algú, empresa o persona, renunciï a una eina que permet fer preguntes.

Històricament, el nostre sistema educatiu ens ha avaluat per les respostes. Jutgem l'alumne com respon les preguntes de l'examen, però no és habitual avaluar algú per les preguntes que fa. Això només passa a les tesis doctorals, que plantegen una hipòtesi i la desenvolupen, però el cert és que seguim jutjant a partir de respostes, tot i que fa dècades que parlem del desenvolupament de competències i actituds. Tenim un repte cultural: abandonar un model social, cultural i educatiu centrat en les respostes per anar cap a un altre que posi focus a les preguntes. 

És precisament el mètode que Sòcrates proposava per ensenyar i aprendre, fer preguntes en lloc de donar respostes directes, i així ajudar les persones a pensar profundament i arribar a les seves pròpies conclusions. Ara que hem ampliat la nostra capacitat d'obtenir respostes, ens podem centrar en allò realment important: saber fer les preguntes. Genís Roca a la vanguardia.

SHARE THIS