LA CAPACITAT DE PERDRE'NS

Abans, quan sortíem fora vila, per orientar-nos, buscàvem el Nord, ara, hem passat de buscar aquest Nord a buscar cobertura amb el mòbil. Abans orientar-se volia dir llegir el paisatge, entendre’l, formar part d’ell. Ara, en canvi, podem estar connectats sense saber on som, pendents de la xarxa més que del terreny que trepitgem. El lloc deixa de ser referència i es converteix només en un punt al mapa, sovint irrellevant si no hi ha senyal. Potser el problema no és la tecnologia, sinó que hem oblidat mirar al nostre voltant.

Recuperar la capacitat de perdre’ns, de badar, potser seria una manera de retrobar-nos.

És possible que, en un futur no gaire llunyà, l’home no s’hagi de guanyar el pa amb la suor del front? Fa més de cent anys, Oscar Wilde es va imaginar que arribaria un dia en el qual, “de la mateixa manera que els arbres creixen mentre l’amo de la casa de camp dorm, la humanitat s’estarà divertint, o estarà cultivant aficions –que són l’objectiu de l’home, no la feina– o creant coses belles, o llegint pàgines belles, o simplement contemplant el món amb admiració i plaer, i mentrestant les màquines faran tota la feina necessària i desagradable”. 

Els assistents virtuals, els robots i els programes informàtics cada dia fan més coses que, abans, exigien mà d’obra humana. No cal ser agent de viatges ni ser propietari d’una botiga de discos per veure el perill. Molta gent es quedarà sense feina. Les ocupacions obsoletes no pararan de créixer. Però amb la IA la productivitat augmentarà, de manera que podem esperar que, en conjunt, els efectes sobre l’economia siguin positius. Si els guanys es distribueixen bé i es prenen mesures per assegurar que ningú es quedi enrere, l’efecte pot acabar sent el que Wilde va predir: els robots faran la feina i nosaltres tindrem més temps lliure per cultivar-nos i divertir-nos. No es parla cada cop més de la setmana de quatre ­dies? La incògnita és si estem preparats per acceptar-ho, si ens hi sabrem adaptar. 

Què farà la gent, el dia que no hagi de treballar? A veure si, quan per fi la ma­ledicció bíblica deixi de ser la llei i la gent disposi de més temps lliure, no sabrà què fer-ne. Sembla una preocupació banal –sobretot durant el mes d’agost–, però per entretenir-se i distreure’s d’una forma activa, i no diguem creativa, no només cal tenir-ne ganes, sinó que també es necessiten una barreja de qualitats que avui, acostumats com estem tots a la 'sopa boba' de les pantalles, abunden cada dia menys. El progrés sempre ens pren amb una mà el que ens dona amb l’altra. Tafanejar una mica aquí i allà a la xarxa, deixant-nos portar pels gustos i les inclinacions de cadascú, és amè. 

La televisió és més passiva, però també distreu. Ara: les pantalles ens distreuen d’una manera molt primària. Saltem d’un assumpte a l’altre responent a clickbaits i a estímuls immediats i això afebleix la nostra capacitat de concentració. Distreure’s davant d’un televisor o navegant amb l’ordinador o amb el mòbil, comparat amb distreure’s amb alguna activitat que exigeixi una mica d’esforç i de preparació per la nostra part, és com alimentar-se a base de menjar ràpid comparat amb menjar aliments frescos ben cuinats. I ja sabem el que passa quan només ens alimentem de menjar ràpid, no? No tothom sap distreure’s amb intel·ligència. 

La manca de preparació, de coneixements, de capacitat de concentració, pot ser un hàndicap molt acusat a l’hora d’omplir el temps lliure. Fer-ho de manera passiva, sense posar-se a prova, sense superar-se, produeix una satisfacció limitada. En el camp de la diversió, com en tants d’altres, res que valgui de debò la pena no s’obté sense una mica d’esforç. No pain, no gain. Respirar no és viure. Vegetar una mica pot ser saludable de tant en tant, però com a activitat principal és pròpia de vegetals. Potser passarà com sempre i uns es distrauran més i millor que d’altres. O més ben dit: uns es distrauran i als altres els hauran de distreure. I com sol passar, n'hi haurà que sabran gaudir del fet del noble art de badar i altres es limitaran a badallar d'avorriment.