“La manera de lluitar contra la ultradreta és resoldre els problemes de la gent”, Salvador Illa. 

El feixisme no és només un fenomen històric, sinó una manifestació del que he anomenat «fracàs de la intel·ligència social». Se centra com les emocions col·lectives i la renúncia a la responsabilitat individual permeten l'auge de sistemes autoritaris. 
Cal relacionar l'èxit dels règims feixistes amb una actitud passiva de la societat, amb una “peresa democràtica”. 
El feixisme prospera quan el ciutadà prefereix delegar la llibertat i la responsabilitat en un «líder salvador» perquè li solucioni els problemes, evitant així l'esforç que requereix la deliberació democràtica. 
Es podria descriure el feixisme com un sistema que mobilitza passions primàries (por, odi, orgull nacionalista) per anul·lar el pensament crític. L'antídot és la «intel·ligència crítica», l'única capaç de frenar el dogmatisme i la submissió. 
Titllar a algú «feixista» o «comunista» de manera indiscriminada és avui un símptoma de crispació política i un «insult mandrós» que substitueix l'argumentació. 
A La Vacuna contra la insensatesa proposo enfortir l'educació ètica i ciutadana per evitar que la societat torni a caure en els mecanismes psicològics que van permetre l'ascens dels feixismes al segle XX. Recordeu: Tots hi podem caure. De bones intencions és empedrat el camí de l'infern. Precaució. 

Quarta temporada: Destapant la gran estafa - Jose Antonio Marina al País.


                          Accés al podcast