PUJA COM UN COET I BAIXA COM UNA PLOMA; QUÈ ÉS?

Preguntava i em preguntava a mi mateix fa uns dies per què, quan puja el preu del barril de Brent, la gasolina augmenta de preu immediatament i quan baixa el preu d'aquest barril, triga molt a baixar, si és que acaba baixant. En aquest article de Luis Federico Florio a La Vanguardia es dona complerta i detallada resposta a la meva pregunta.

La crisi d'Orient Mitjà torna a deixar en els assortidors una pujada immediata dels preus dels carburants. En tot just un parell de setmanes, el dièsel ha repuntat un 20% i la gasolina un 10%, segons dades del Ministeri per a la Transició Ecològica. Una vegada més, surt a relluir l'expressió de “pujar com un coet i baixar com una ploma”, en referència al fet que l'escalada és sobtada quan puja el petroli i la caiguda, quan la situació es tempera, és molt lenta. Per què es produeix això?

Pujades com un coet: quins factors entren en joc? - El factor principal per a pujar preus és l'increment de la matèria primera. Amb el tancament de l'estret d'Ormuz —clau en el flux de cru global— i l'escalada del conflicte a nivell regional, el preu del petroli, la base, s'ha disparat. Des de finals de febrer, amb els primers atacs dels EUA i Israel a l'Iran, l'or negre ha escalat més del 40% i aquest dilluns es mou per sobre dels 100 dòlars, després de tocar per moments els 120 dòlars.

Segons dades de l'Associació de la Indústria del Combustible d'Espanya (AICE), el cost a l'engròs suposa un 42% del preu en la gasolina i un 50% en el gasoil. “La pujada té justificació. Si et pugen els costos, ho has de repercutir, com en qualsevol mercat”, exposa Albert Banal, professor d'Economia de la UPF especialista en mercats energètics. El que observa en aquest sector és que “existeix un efecte de coordinació en la pujada”, que arrenca fins i tot abans que el petroli pugi per a anticipar-se a problemes d'oferta. Per exemple, la gasolina ha pujat des del 15 de febrer, gairebé dues setmanes abans dels primers atacs, segons dades del Ministeri per a la Transició Ecològica.

A inicis d'aquesta setmana, la gasolina acumula una pujada del 10% des de l'inici de la crisi, fins als 1,628 euros el litre, mentre que el dièsel ha pujat més, un 20%, i és més car: 1,717 euros el litre de mitjana, segons les dades més actualitzades del Ministeri per a la Transició Ecològica.

L'operativa de les estacions de servei té el seu impacte. En haver d'aprovisionar-se de combustible contínuament, “el preu final no l'has de fixar segons el que t'hagi costat a tu abans, sinó amb el que et costaria avui”, comenta Banal. Per exemple, si han comprat el litre de gasolina que distribueixen a 1 euro, i en el mercat majorista el mateix producte ja es mou en 1,50 euros, han d'adaptar-lo a aquest últim preu perquè si no els resultaria impossible proveir-se als mateixos nivells.

Per què puja més el dièsel que la gasolina? - Un altre dels punts clau en aquesta crisi és que les pujades estan sent molt més pronunciades en el dièsel que en la gasolina. Per a explicar-ho, cal tenir en compte el joc de l'oferta i la demanda.

Del costat de l'oferta, Europa és deficitària en dièsel, en refinar menys del que consumeix. D'aquesta manera, necessita importar, quedant més exposada al mercat internacional. Del costat de la demanda, el dièsel té una alta demanda en indústria i maquinària, transport i logística o agricultura. Si el preu puja, la gent continua consumint: el camioner continuarà repostant, igual que el pagès o una fàbrica continuarà demandant el producte. Això suposa que la demanda de dièsel és menys elàstica, s'adapta menys a la pujada de preus, com sí que es podria veure a nivell d'usuaris, que podrien optar per deixar d'anar amb cotxe i agafar el transport públic com a alternativa. Els operadors són conscients d'ells i poden pujar més els preus sense repercussions, exposa Banal.

“En situacions de tensió geopolítica, el mercat sol penalitzar abans al dièsel perquè és el combustible més crític per al funcionament de l'economia real: transport pesat, logística, agricultura, maquinària industrial... Puja més que la gasolina perquè és el més exposat a qualsevol tensió en el comerç internacional d'energia”, planteja Manel Montero, director general de Grup Moure, propietari de les gasolineres low cost Autonetoil. A més, el dièsel no depèn només del preu del petroli, sinó també “de la disponibilitat de destil·lats mitjans en el mercat global”.

Per què després els preus baixen com una ploma? - La gran polèmica sorgeix quan els preus del mercat petrolier comencen a baixar amb la menor tensió, alguna cosa que ara com ara no s'està veient amb la crisi de l'Iran. Els consumidors noten com el trasllat als assortidors és molt més lent del ritme al qual es van donar les pujades.

Banal atribueix l'asimetria, la caiguda a menor ritme, a factors de competència. “Una de les raons és el poder de mercat de les distribuïdores: si hi ha pocs operadors, poden influir en els preus. En un mercat competitiu, el preu en l'assortidor hauria de baixar quan el cost baixa, però no tenen pressa a fer-lo”, repassa. “Si el mercat funcionés bé, no hauria de passar, però els preus baixen menys i amb més retard”, incideix.

El professor planteja que les baixades són més conservadores per si la crisi de preus ressorgeix. “Podria donar-se que no baixessin tant els preus per si tornés a començar la guerra”.

Fins quan duraran les pujades? - És la gran pregunta. Ara com ara, el conflicte s'estén i el preu del petroli segueix a l'alça, amb assortidors que ja marquen preus superiors als 2 euros per litre en algunes estacions de servei, segons una anàlisi de Facua.

Tots els analistes apunten que la durada del conflicte determinarà el preu del petroli, la qual cosa després anirà traslladant-se als assortidors. Sense aparença que la situació es calmi, un petroli per sobre dels 100 dòlars indica que es va donant per fet que el conflicte s'estendrà diverses setmanes.

Malgrat les pujades, “continuem esperant una resolució en les pròximes 3-5 setmanes”, assenyalen els analistes de Swisscanto. “Totes les parts implicades, així com les regions altament dependents de l'energia, com Europa i Àsia, tenen forts incentius per a desescalar la situació”, adverteixen. Luis Federico Florio