Diverses columnes de fum surten dels edificis bombardejats per Israel als suburbis de Beirut, divendres passat. EDGAR GUTIERREZ (EFE).
Això serà qüestió d'uns dies, deien els feliços agüistes en aquell balneari a prop de Viena el 28 de juny del 1914. A l'hora del te a l'ombra dels til·lers una orquestra de violins i pistons tocava un vals. Enmig d'aquesta harmonia perfecta, de sobte, l'orquestra va deixar de sonar. Alguns oients van envoltar un guàrdia que en aquell moment estava fixant en un tauler la notícia que a Sarajevo l'arxiduc Franciso Fernando, hereu del tron de l'imperi austrohongarès, havia estat assassinat. Ningú va donar gaire importància a aquest fet, de manera que el vals va tornar a sonar de nou des del mateix compàs en què s'havia interromput. Poc després va començar la I Guerra Mundial. Això serà qüestió d'uns dies, deien aquells feliços banyistes abillats amb pameles i barrets blancs. Va ser una guerra de trinxeres, de cos a cos, a baioneta calada que va començar amb un vals i va durar quatre anys. Van morir gairebé 22 milions de persones.
Així va passar també aquell 17 de juliol de 1936 a Espanya. Van arribar les notícies que els militars s'havien aixecat a l'Àfrica contra la República. Això serà qüestió d'uns dies, deia la gent mentre molts preparaven l'equipatge per anar-se'n d'estiueig. Va ser una tragèdia caïnita de tres anys a sang i foc de la qual aquest país va trigar molt a recuperar-se. També havia clarejat un dia radiant l'1 de setembre de 1939. Alemanya envaïa Polònia. La ràdio va transmetre al costat dels brams de Hitler un èxit fulgurant. Això serà qüestió d'uns dies, deia la gent sense adonar-se que començava la II Guerra Mundial, que va produir 70 milions de morts.
També a Ucraïna semblava, o millor dit Putin deia que era qüestió de quatre dies, com a molt una setmana, i porten ja cinc anys i els un milió de morts. Avui mentre la gent celebra festes, omple els bars i viu la vida amb tota normalitat en algun lloc del planeta es produeix un bombardeig escriu Manuel Vient a el País. En efecte, penses que aquesta també podria ser una qüestió d'uns dies, però aquesta vegada, sense saber per què, l'atzar bèl·lic ha afegit una estranya variable que bolca el tauler i al teu voltant el món cau a trossos.
Ja ho deia Fuster: La vigilia d'una guerra, sovint, o gairebé sempre, sembla una festa.
Esto cada vez se pone más complicado.Israel está aprovechando las facilidades que le Dan los americanos,para dar caña,que siempre es su táctica, golpear fuerte, para que se acuerden de la paliza,como no puede ocupar terreno,hago el máximo daño y luego me retiro,cuando la ONU llegue a un acuerdo con las partes.
ResponEliminaSaludos
Es su manera de actuar, que por cierto en tiempos de Moshe Dayan nos parecia no solo correcta sinó brillante.
EliminaAunque la guerra dure poco, un mes, dos meses, tres...lo que durará ahora será la carestía de todo, pues las instalaciones de Irán han quedado dañadas. Luego lo que compraba China, el 80% de su energía, venía de allí, pues lo tendrá que comprar en otro lado. Ese otro lado tendrá su producción comprometida y lo que hará, si hay más demanda (la China) será subir los precios.
ResponEliminaLa Xina ja està començant a neguitejar. Pero els preus no pujaran per aquest conflicte. sino per l'especulacio del capitalisme salvatge.
EliminaSi el petróleo sube por escasez, la inflación sube,no creo que Trump,lo permita,cuando su política ( al menos hasta ahora),es bajar el tipo de interés de préstamos e hipotecas de sus súbditos,endeudados hasta la cejas y si dura mucho tiempo,perder sus viviendas.Esperemos que entre en razones y frene a los sionistas
ResponEliminaTrump ha olvidado una máxima de la mafia: No puedes matar a quien te debe dinero, si quieres cobrar.
ResponEliminaCuando estalló la primera guerra mundiál, todos los bloques participantes aseguraban que era un asunto de semanas, porque los de enfrente eran débiles y pusilanimes.
ResponEliminaEsto sabemos cuando ha empezado, pero nadie sabe cuando y como acabará.
De momento los rusos ya tienen permiso bajo cuerda para vender su petroleo sin embargos, lo que va a llenar los bolsillos de Putin, ya que no tendrá que casi regalar el petroleo como hasta hace diez dias.
Un efecto colateral de la estupidéz del Trompa.
Saludos.
Novembre queda lluny, pero fixa't com Meloni i Macron han rectificat en veure les enquestes d'intenció de vot. La pregunta és Trump deixarà que es facin les elecciones de mig mandat, o aplicará una cancelacio?
ResponElimina