De mica en mica, sense el més mínim escrúpol, estan enderrocant el nostre passat, cada casa o edifici que enderroquen, és una part del nostre patrimoni, de la nostra memòria, que perdem de manera irremeiable. I ens ho hem d'agafar tal com ve, i per més que s’intenti no hi ha res a fer, els monstres d’acer amb dents de ferro ho enderroquen tot i on hi havia un grup de cases angleses, apareix un bloc de pisos sense balcons i amb la Botiga de proximitat 24h del Paqui de torn, als baixos incorporada. Potser per això Bancs i Caixes mantenen i restauren alguns edificis singulars que és tot el que quedarà del nostre passat. I això el que aconsegueix amb l'ajuda de les mateixes franquícies a totes les ciutats, és que cada vegada aquestes siguin més iguals i perdin així, a banda d'encant, gran part de la seva personalitat que les feia diferents les unes de les altres. La mediocritat uniforme no és tan sols en les persones, també ha arribat a les ciutats.
.
L'escola de les monges Paules on anava de petit 'la Casa de la Caritat' a la Plaça Marcet, ara és la 'Plaça de les dones del tèxtil'. La casa on vaig viure de petit a la Via Massagué, 77, és ara una Perfumeria amb pisos al damunt. El Col·legi de Cal Sr. Vall al carrer de les Paus tampoc existeix, com tampoc existeix l'Acadèmia del Sr. Caldes al carrer Josep Renom on estudiava el Batxillerat. No en queda res tampoc de 'Els Campos' on vaig començar a anar a ballar amb les minyones, o el complex esportiu de l'Arraona on jugava a hoquei. Tampoc existeix a Sant Feliu de Codines la casa dels avis on vaig néixer.
.
Tot forma part d'un passat que només puc rememorar mentalment, però no visualitzar, atès ja no existeix. Hi he pensat arran de l'esfondrament diumenge de part de la façana d'un edifici del carrer de la Rosa, 8, El succés es va produir a l’immoble situat sobre l’antiga merceria Homedes.
Tot forma part d'un passat que només puc rememorar mentalment, però no visualitzar, atès ja no existeix. Hi he pensat arran de l'esfondrament diumenge de part de la façana d'un edifici del carrer de la Rosa, 8, El succés es va produir a l’immoble situat sobre l’antiga merceria Homedes.
A vegades penso que el meu passat no és més que un munt de runes.
Tres cuartos de lo mismo. Por mi parte, decir que, si bien afortunadamente donde viví de pequeño no queda nada, las barracas de Can Valero Petit, es cierto que las señas de identidad se van borrando.
ResponEliminaTambién yo pertenezco a ese mundo de ruinas.
Salut
A Sabadell, antic, antic, tenim només dos o tres carrers, un d'ells el que es va esfondrar aquest edifici.
EliminaSalut
Tot això de la infància es va esborrant, i en certa mesura ens fa titubejar, entenc que ha de ser així, les coses canvien, però em dol veure com desapareix tot allò que una vegada va formar part de la meva vida
EliminaJa, pero és llei de vida, sino la roda encara seria quadrada. És l'evolució, el que passa és que ara tot s'esvaneix molt de pressa, i abans el canvi del paisatge era mes pausat, i per tant més fàcil d'assumnir.
EliminaAquí hace décadas que demolieron cuanto pudieron. Imaginad lo que tiene que ser las demoliciones de las empresas de Demolición David Star y God save the dollar sobre las ciudades del Próximo Oriente y no tan próximo.
ResponEliminaEsto de los Bibi boys i el Pelopájaro loco, son derribos al por mayor. Vergüenza infinita.
EliminaCert. Les ciutats cada vegada són més iguals. Ja no fa tanta il·lusió anar a Barcelona perquè les botigues són com les de Terrassa. I a Terrassa, les botigues tanquen, perquè no poden pagar els lloguers, i ja no tornen a obrir, perquè el lloguer que demanen és insostenible.
ResponEliminaI si obren, son botigues d'alguna franquicia.
ResponElimina