L'ESQUERRA NO ÉS MILLOR QUE LA DRETA

És un error pensar que som millors. Veure el món com una competició entre els bons i els dolents només porta a més confrontacions polítiques, econòmiques i militars. Per això crec que és un error reunir uns quants líders progressistes a Barcelona sense comptar amb altres dirigents que poden contribuir a un món millor.

Si no ens enganyem i admetem que tots nosaltres, en qualsevol lloc d’aquest planeta, volem viure en pau, entenem amb molta facilitat que les solucions de l’esquerra bé poden ser les de la dreta.

Les ideologies són importants, però quan es tracta de passar del món de les idees al de les accions tot es complica. Hi falten lideratges, a l’esquerra i a la dreta, per fer el que qualsevol ciutadà assenyat creu que s’ha de fer per viure amb tranquil·litat: garantir que a ningú no li falti el necessari per a una vida digna, és a dir, educació, sanitat, habitatge, transport i seguretat. I tot de qualitat.

Si llegim la història i seguim una mica l’actualitat, entenem que no hi ha bons ni dolents. Trump pot ser un inepte intentant que l’ Iran es moderi i Amèrica torni a ser gran, però regular la immigració i afavorir la iniciativa empresarial no són idees que no compri cap govern progressista.

Una nena refugiant-se ahir a l’estadi Camille Chamoun de BeirutEmilie Madi / Reuters

Meloni pot ser filla del neofeixisme italià, però ha criticat Trump amb severitat. Li ha retret la guerra a l’ Iran i les desqualificacions que ha llançat contra el Papa. Quan va denunciar el mateix que denuncia Meloni, sobretot l’ús innecessari de la violència per reduir l’amenaça de la República Islàmica, Lleó XIV s’ha convertit en el nord-americà més popular del món. El líder de 1.400 milions de catòlics és, a més, el nou líder de l’oposició política a Trump, el defensor dels drets humans, del diàleg i de la diplomàcia, l’estendard contra la politització i la militarització de la fe.

Refer el comerç mundial destrossat a Ormuz no depèn d’ideologies

És un error que Macron i Merz no siguin a Barcelona. Ni el president de França ni el canceller d’ Alemanya passen el filtre del progressisme global, però tots dos proven de fer les coses bé per reforçar la seguretat i la integració europea. Alemanya, suportant el pes enorme de la culpa pel nazisme, està disposada a construir un exèrcit capaç de defensar Europa, i Macron, sens dubte exagerant la importància de França en la defensa comuna, rema en la mateixa direcció. Esclar que París i Berlín discrepen sobre el pes que la indústria militar nord-americana ha de tenir en els arsenals europeus, però totes dues capitals estan d’acord que no podem continuar com fins ara, a mercè dels capricis del parvulari amb armes nuclears en què s’ha convertit la Casa Blanca.

Poques persones a l’esquerra i a la dreta qüestionarien l’evidència que Trump és un esperpent. Tothom està al cas de la seva derrota a l’ Iran i saben que és impossible mantenir el poder quan es perd el prestigi. El dia que va suplantar Jesucrist, l’únic que va aconseguir va ser accentuar les sospites sobre el seu estat paranoic.

És moment, per tant, de recordar Karl Marx, que va escriure sobre Lluís Bonaparte: “El pallasso seriós ja no pren la història universal per una comèdia, sinó la seva comèdia per la història universal”. Trump, Putin i Netanyahu encaixen molt bé amb aquesta descripció de l’emperador Napoleó III.

L’esquerra es pot delectar amb la comèdia grotesca de Trump i el mal tremend que ha causat a l’autoritat moral nord-americana. I es pot riure també de Putin i Netanyahu, governants que necessiten la guerra i la testosterona per continuar vivint. Però de què serveix veure el món com una confrontació entre absoluts? De res. Ajudarà a salvar el comerç global, ara compromès a Ormuz? No.

És igual que l’Iran reobri l’estret. Els aiatol·làs han demostrat que amb molt poc, només amb l’amenaça de llançar drons i minar les aigües, un país derrotat, tornat a l’edat de pedra, com li agrada dir a Trump, és capaç d’ escanyar l’economia mundial. La Marina dels Estats Units, per primera vegada des del 1945, no ha pogut garantir la llibertat de navegació. Altres pàries d’ Occident, sobretot els huthis del Iemen, n’han pres nota. També ells poden extorsionar les grans potències amb el seu domini sobre un estret crucial per a les cadenes de subministraments.

El 90% del comerç mundial es mou pel mar. La globalització, tal com l’hem entesa fins ara, ja no és tan efectiva. Les companyies d’assegurances gravaran les primes de risc, i les rutes seran més llargues per evitar els estrets. De què serveix ser d’esquerres o de dretes per afrontar aquest repte enorme? De res. Cal veure el món des d’una altra perspectiva, menys maniquea i patriarcal.

El Papa és el nou líder de l’oposició política a Trump, i Meloni el defensa

Claudia Sheinbaum, la presidenta més intel·ligent que hi ha aquest cap de setmana a Barcelona, sap com tirar endavant evitant el xoc frontal amb Trump. La seva política avança en cercles, i els cercles, com tothom sap, abasten molt més que les línies.

Aquest pragmatisme, unit al necessari idealisme, marca el camí per unir les persones que, tant és d’on venen, treballen pel bé comú. Hi ha una humanitat ansiosa d’aquest lideratge. Els hongaresos que diumenge van jubilar Orbán cantaven We are the champions als carrers de Budapest. I la immensa majoria són conservadors. Xavier Mas de Xaxàs Faus