40 ANYS, TRES REVOLTES I UN FUTUR INCERT

El segle XX va començar sense programes informàtics i en acabar res funcionava sense ells. En cent anys, el món s’ha digitalitzat, i el que abans eren llibres, fotografies i vinils ara són bits i bytes fàcils d’emmagatzemar i encara més d’enviar d’un lloc a l’altre del món de manera gairebé instantània. Ara tot són uns i zeros, el que passa al món es torna concret en forma de dades i, per tant, tot és operable matemàticament i inferible estadísticament. Si ens centrem en l’essencial que la ciutadania ha viscut els darrers quaranta anys, la seqüència dels fets es pot resumir en només tres coses: ordinadors personals, internet i ara la intel·ligència artificial. Primer els ordinadors es varen tornar domèstics, després tots es varen connectar, i ara comencen a prendre decisions.

El primer ordinador personal comercial va ser l’Altair 8800, que es venia el 1975 com un kit que havies de muntar, però els primers realment utilitzables varen ser l’Apple II i el Commodore PET, tos dos del 1977. El mercat s’estandarditza el 1981 amb l’arribada de l’IBM PC, i quan realment esclata el fenomen i esdevé habitual trobar un PC a qualsevol casa és a la dècada dels noranta. Vist en perspectiva, la posterior arribada dels portàtils, les tauletes i els telèfons intel·ligents no és res més que el procés de miniaturització i millora d’usabilitat d’aquesta informàtica personal. Tot i que ja feia uns anys que les universitats i els centres de recerca tenien accés a una rudimentària internet, no és fins a 1995 que es posa a disposició del món l’estàndard World Wide Web, gràcies a la generositat de Tim Berners-Lee i el CERN (és a dir, d’Europa).

La data coincideix amb el moment en què els particulars varen poder començar a connectar-se des dels seus domicilis, però la veritable explosió de la internet ciutadana ­esdevé a partir del 2005 quan apareixen l’anomenada web 2.0 i la possibilitat de compartir continguts sense necessitat de diners ni grans coneixements tècnics. És quan es funden els actuals gegants del sector: Goo­gle, 1998; Facebook, 2004; YouTube, 2005; Twitter, 2006; WhatsApp, 2009; Instagram, 2010... I finalment la intel·ligència artificial. El concepte neix formalment el 1956 a la Conferència de Dartmouth, i després de diferents etapes d’eufòria i decepció, arriba al gran públic el 1997 quan Deep Blue de IBM guanya al campió mundial d’escacs Garri Kasparov. El 2006 es consoliden la tècnica del deep learning i el renaixement de les xarxes neuronals, i amb l’ús de les GPUs el 2018 comencem a tenir models de llenguatge massius. Tot esclata quan a finals del 2022 OpenAI presenta ChatGPT. En cinc dies assoleix un milió d’usuaris, i el 2025 ja arriba als 700 milions d’usuaris setmanals.

Així doncs, la informàtica personal, als volts del 1985; internet, al voltant del 2005, i l’arribada de la IA, cap al 2025. Les etapes demanen temps, i, malgrat que tot va molt de pressa, resulta que entre una cosa i l’altra passen 20 anys. Estarem explorant, desenvolupant i consolidant la IA durant els pròxims 10 o 15 anys. El que ara veiem és tot just l’inici. Pot acabar malament, però també podria sortir bé. Genís Roca.