I EL DIMONI ENTRÀ A L'HAVANA

El director de la CIA, John Ratcliffe, ha trepitjat Cuba aquest dijous. Enmig de les tensions entre l'Havana i Washington, les constants amenaces d'invasió de la Casa Blanca i l'asfixiant bloqueig energètic al qual ha sotmès al país del Carib, que oficialment s'ha quedat sense dièsel i sense fuel, el cap de l'agència d'intel·ligència nord-americana es va reunir a l'illa amb representants del Ministeri de l'Interior.

A propòsit del viatge de Ratcliffe, us deixo una deliciosa anècdota cubana, d'un espia de la CIA enviat per Nixon o per Reagan o per Clinton per a saber el que passa a Cuba:  

"Señor Presidente, no hay desocupación, pero nadie trabaja. Nadie trabaja, pero según las estadísticas se cumplen todas las metas de producción. Se cumplen todas las metas de producción, pero no hay nada en las tiendas. No hay nada en las tiendas, pero todos comen. Todos comen, pero también todos se quejan constantemente de que no hay comida y de que no tienen ni desodorantes. La gente se queja constantemente, pero todos van a la Plaza de la Revolución a vitorear a Fidel. Señor Presidente, tenemos todos los datos y ninguna conclusión".

Que no hi hagi atur a Cuba, té la seva lògica, per anar de Varadero a l'Havana (el 2009) s'havia d'agafar l'autobús Via Azul, el recorregut d'uns 100 quilòmetres ho fa en dues hores llargues, ja que a meitat del viatge s'atura a berenar o esmorzar segons l'hora del viatge. Per despatxar els bitllets calen 3 persones, una que arrenca el bitllet, una altra que escriu el nom del viatger, i una tercera (l'encarregada) que posa un segell. Si apliquem aquesta norma a tots els àmbits de l'administració, s'entén que no hi hagi atur a Cuba.

La situació ha empitjorat i molt a Cuba. La societat cubana continua enfrontant fortes tensions derivades del bloqueig econòmic, comercial i financer imposat pels Estats Units, una política vigent des de fa més de sis dècades i que, segons organismes internacionals, afecta de manera estructural el desenvolupament del país. El Govern cubà denuncia que les restriccions limiten l'accés a combustible, aliments, tecnologia, medicaments i finançament internacional i generen un impacte directe a la vida quotidiana. Les dificultats per fer transaccions bancàries i adquirir insums bàsics es tradueixen en apagades prolongades, escassetat de productes essencials i un deteriorament general dels serveis públics.

La població, per la seva banda, viu entre la inflació, la inestabilitat econòmica i la migració creixent mentre intenta adaptar-se a un escenari marcat per la manca de recursos i la pressió externa. Experts assenyalen que el bloqueig no només afecta l'economia, sinó que també aprofundeix el malestar social i el desgast emocional dels ciutadans. Tot i les denúncies reiterades en fòrums internacionals, la política nord-americana es manté, i Cuba continua bregant amb les seves conseqüències en un context intern ja complex.

Amb tot això, la darrera utopia del segle passat ha arribat al final. Vazquel Montalbán va escriure arran de la visita del Papa a Cuba "I Déu va entrar a l'Havana". Anys més tard van entrar a l'Havana ses satàniques majestats, els Stones, i dious va entrar a l'Havana el dimoni. Cuba va de Guatemala a Guatepeor, aquesta seria la meva conclusió.