JUANMA, PRESIDENT DE LA GENERALITAT?

 Durant la negociació entre el Govern espanyol i ERC per al nou model de finançament, es van gastar moltes hores fent simulacions i combinant variables fins que es va aconseguir que Andalusia aparegués com la comunitat més beneficiada. Els republicans es van aferrar a la carta dels 4.800 milions d’ingressos extra per a Catalunya i van intentar diluir els tòpics insolidaris a la recerca de suports al Congrés; a canvi, María Jesús Montero guanyava un argument econòmic en la seva croada electoral davant Juanma Moreno Bonilla.

La proposta global d’ Hisenda per a Andalusia superava amb escreix la demanda del PP, que no passava dels 4.000, però, així i tot, els 5.700 milions del còmput global van ser despatxats amb un cop de porta. L’intent del Govern de Pedro Sánchez de doblegar el moderat Juanma amb més recursos topava amb les necessitats del PP, immers en un tour fallit d’eleccions a la recerca d’autonomia respecte a Vox. L’operació del PSOE no era nova. L’anterior negociació amb ERC de la condonació del deute del Fons de Liquiditat Autonòmic ( FLA) també va situar Andalusia al capdavant del rànquing. El quitament estimat arribava als 18.791 milions, gairebé un 49% del seu deute.

Montero va treballar els números, però cap no s’ha fet realitat: el quitament del FLA espera al Congrés i la reunió del Consell de Política Fiscal i Financera per presentar el sistema de finançament, que l’exvicepresidenta s’estavelli a les urnes. La desafecció andalusa amb el PSOE ja no s’arregla amb diners, com creien fa anys els pròcers del Madrid més caspós amb les demandes de Catalunya. Més de la meitat d’andalusos creuen que la situació de la seva comunitat és bona o molt bona, segons el CIS. La preocupació està posada en la sanitat, però ni la crisi dels cribratges i les privatitzacions no han fet efecte en la dreta.

Moreno ha sabut reconvertir les necessitats de Sánchez amb els independentistes en virtut electoral, i el seu presumpte amor per Catalunya –va néixer a Barcelona–, en punyal. Fins i tot abans de tatuar-se la seva primera majoria absoluta al braç, el líder del PP andalús s’atrevia a assenyalar els problemes dels seus companys a Catalunya. “És evident que no sintonitzem amb una part important de la societat catalana i això requereix una reflexió profunda. Hem de ser un partit molt més permeable als anhels dels catalans i tenir arrels en la comunitat”, explicava en una entrevista a La Vanguardia el 2021.

Podria Moreno ser president de la Generalitat? “El PP ha d’estar en sintonia plena amb el territori”, insistia en aquella entrevista. Els anhels dels catalans demanen un millor finançament dels serveis públics, polítiques d’habitatge i trens que funcionin. Moreno rebutja més recursos perquè són fruit d’una negociació amb ERC i no coneix “cap independentista que negociï pensant en Andalusia”. El PP català també els rebutja. El 1997 la Junta es va negar a afegir-se al model que va sorgir del pacte del Majestic entre José María Aznar i Jordi Pujol. El 2002 van tornar a la cleda del règim comú reclamant ingressos perduts.

Moreno sap que desacreditar els acords amb ERC surt de franc mentre Junts mantingui la seva negativa a votar-los al Congrés. A la pràctica, no renuncia a recursos i s’estalvia posar sobre la taula una proposta que millori l’oferta i que l’enfronti amb la resta de barons del PP. L’ infrafinançament de Catalunya està tan reconegut com l’andalús, però per Moreno, això de la Generalitat és un problema de gestió. La proposta d’ Hisenda atorga a Andalusia un 23% més de recursos malgrat representar el 18% de la població. És entre les comunitats “guanyadores”, segons la Fedea, però els números de la Junta es calculen sempre buscant el greuge comparatiu amb Catalunya. El rànquing de les comunitats aportadores a la caixa comuna ha caigut de l’argumentari perquè el relat no grinyoli.

Moreno, per fugir de Vox, es defineix per contraposició a Catalunya i aprofundeix en la fractura que abans cridava el PP català a salvar.

Isabel Garcia Pagan, lavanguardi.cat