Quin pànic li tenen tots els governs, del color que siguin, a Internet. I és que cap d'ells, obsessionat a controlar-ho tot, assumeix que els ciutadans visquin en llibertat autèntica. Val a dir que, sent molt conscients que aquest nou mitjà de comunicació global no el poden controlar -de moment-, ja trobaran tard o d'hora la manera de fer-ho. - El Marmessor de la ignorància (1999)
Una distòpia és la representació fictícia d'una societat futura indesitjable, caracteritzada per l'opressió, el control totalitari, l'alienació humana i la manca de llibertat, generalment funcionant com un advertiment sobre el present. I Internet és aquest present un avenç significatiu per a la transmissió d'informació entre els ciutadans i facilita l'ús de serveis digitals per fer-nos la vida més còmoda. És cert que cal protegir la privadesa i la seguretat dels usuaris i que s'ha de ser conscient que les xarxes socials transmeten desinformació i manipulació. Però una societat amb una internet lliure sempre serà molt més democràtica que la que no tingui accés a aquesta xarxa o la tingui sota censura governativa.
Per tot allò adduït, i el perill que representa per perdre el control d'aquest espai, cada cop augmenta més el nombre de governs que senten la temptació de coartar la llibertat d'internet amb el propòsit de mantenir-se al poder. És el cas de Rússia, on ja fa temps que no se'n pot garantir el funcionament perquè de sobte s'interromp el servei normal per “raons de seguretat”. Es tracta de talls que poden durar setmanes i que deixen els usuaris sense poder parlar per telèfon, pagar una consumició o utilitzar-lo per a la feina diària.
Les darreres notícies que arriben de Moscou són que el Govern es planteja fer una apagada digital en coincidència aquests dies amb els actes de la celebració de la Victòria, que commemora el final de la Segona Guerra Mundial. Passa el mateix a l'Iran, on durant les revoltes de fa unes setmanes contra el règim de la Guàrdia Revolucionària, els activistes es trobaven sense possibilitats de comunicar-se entre si per convocar les seves accions. Internet desapareixia per art de màgia. Mentre que a la Xina, no recorren a aquesta estratègia, sinó que tenen un sistema propi en què plataformes nacionals substitueixen les globals, i això permet controlar molt millor la informació que es transmet als usuaris. Hi ha més censura que prohibició, però també és un fre a la llibertat dels ciutadans.
La distòpica obra de George Orwell, 1984, és una realitat al món on vivim avui amb el control de la informació, algorismes que promouen falsedats o llocs on directament s'apaga internet. El lúcid escriptor britànic va encertar el 1948 el món cap al qual ens encaminem. Val la pena denunciar-ho als llocs on encara es pot fer. Avisats estàvem, encara que com sempre no hem sabut defensar-nos i hem acabat sucumbint el poder.

Los miedos son lógicos, no lo son las exageraciones.Existen por lo que he visto en Geminis varios tipos de distopias , advierte de las ganas de muchos en que terminará en catastofre (ya tenemos el tremendismo).Rusia está en guerra y utiliza la censura,como en todas.China es una dictadura y actúa como tal,lo mismo Irán. No hay nada nuevo
ResponEliminaPor supuesto, Francesc. Cerrar internet y las comunicaciones, menos las del sistema, o sea las del gobierno que esté en el poder, da igual rojos que azules.
ResponEliminaY nosotros tenemos la información que quiere el gobierno, da igual rojo que azul, no te creas nada, que los tuyos te utilizan, y los que no son tuyos utilizan a los otros.
No te creas nada.