Manuel Delgado, un jubilat antropòleg de la religió i de la ciutat, té aquesta habilitat tan seva de dir veritats incòmodes amb una naturalitat que desarma. Hui al matí, a RAC1, al programa d’en Xavi Bundó, ho ha tornat a fer: amb aquella barreja de lucidesa i ironia que el caracteritza, ha deixat anar que la “finalitat còsmica” de l’ésser humà és quedar bé. No és una boutade; és una tesi antropològica disfressada d’acudit. Som animals públics, diu, i la nostra supervivència simbòlica depèn d’aquesta necessitat de mantenir la cara, de no desentonar, de seguir sent reconeguts pel grup.
Aquesta lectura, que pot semblar lleugera, és en realitat profundament estructural. Delgado beu de Goffman i de tota una tradició que entén la vida social com una escenificació permanent. No actuem perquè siguem falsos, sinó perquè la societat funciona així: amb màscares, codis, gestos i concessions. Les idees, sovint, venen després. Primer hi ha la necessitat de no quedar fora de joc. El “quedar bé” no és un defecte moral, sinó un mecanisme de cohesió.
Quan el tema deriva cap a la intel·ligència artificial, Delgado manté la mateixa mirada materialista i desmitificadora. Hui també ho ha dit: la IA no eliminarà tants llocs de treball com alguns anuncien, i no pas perquè sigui inofensiva, sinó perquè al capital no li interessa prescindir de masses treballadores que, a més de produir, consumeixen i legitimen el sistema. La tecnologia no avança perquè pugui, sinó perquè convé. I si no convé substituir humans, no es farà. En el fons, el que Delgado posa sobre la taula és que la IA no és un destí inevitable, sinó una eina inscrita en una lògica econòmica i política. No és un subjecte autònom, sinó un instrument. I com tots els instruments, serveix als interessos de qui el controla. El discurs apocalíptic sobre la substitució total potser funciona més com a relat ideològic —com una nova religió del progrés— que no pas com a diagnòstic realista.
La seva mirada, sempre una mica lateral, ens obliga a desfer-nos de la fascinació i a tornar a la terra. A recordar que darrere de cada tecnologia hi ha una estructura de poder, i darrere de cada comportament humà, una necessitat de reconeixement. Potser no som éssers “desfasats”, sinó éssers atrapats en aquesta tensió constant entre el que som i el que volem semblar. Entre la màscara i el rostre. Entre la promesa de la tècnica i la realitat del món.
I potser, al final, la pregunta no és què farà la IA amb nosaltres, sinó què fem nosaltres amb les ficcions que ens expliquem per seguir funcionant. Perquè, com diria Delgado, la societat no és més que això: un escenari compartit on tots intentem, com podem, quedar mínimament bé.

6 Comentaris
Lo has explicado a la perfección, Francesc.
ResponEliminaEl sistema necesita sobrevivir, tal como suena y no se fagocitará. De lógica qua e los más preparados podran navegar con mayor displicencia dentro de lo que es, y los menos les pasará lo de siempre, sueldos más bajos y mayor número de horas de trabajo.
No hay nada que no haya pasado antes. Pasó con los telares versus las tejedores/as. Pasó con la máquina de escribir versus la IBM; ha pasado en la obra, donde seís personas te levantan un bloque de pisos en menos de un año en donde antes se necesitaban veinte para hacer lo mismo en un par de años largos; y está pasando en el campo donde la recogedora de patatas deja en fuera de juego a multitud de mano de obra.
Pero todo ello, toda esa maquinaria se ha de diseñar, se ha de fabricar, se ha de inventar. Y todo ello necesita de otra mano de obra diferente, y con la I.A. pasará algo similar.
Salut
Això és el que sembla, cal explicar-ho a la gent, pero l'audiencia demana catastrofisme, no ho veus avui amb la visita del Papa, som un estat laic, pero la televisió de l'Estat, TVE porta 24 hores sense parlar d'altra cosa. Tot per l'audiencia.
EliminaAquesta vegada, puc dir que combrego amb la idea de Delgado encara que no sigui sant de la meva devoció, en aquesta qüestió crec que té una mirada ben afinada. També m'agradaria dir dues coses més: Que no m'agrada l'expressió “tesi antropològica” (explicar-ho seria molt llarg) i que ja és hora que entenguem que la IA, no és una eina, ni una màquina; és una altra cosa molt més complexa.
ResponEliminaDelgado ha dit que es una nova joguina, sofisticada, pero una joguina al cap ia la fi.
ResponEliminaEn definitiva, allò que són depèn de l'ús que se li dona (arma, joguina, eina...)
EliminaCom el raig laser al seu dia (el rayo e la muerte li deien) els telers automatics, l'automòbil, ldes calculadores i tants eines que varen causar impate en el seu moment i que les hem acabat absorvint.
ResponElimina