Ha volgut la coincidència que les proves d'accés a la universitat tractessin el tema de Déu just el dia que el papa Lleó XIV visités Catalunya. Els estudiants que han triat història de la filosofia (gairebé la meitat dels que es presentaven) han hagut d'analitzar l'afirmació filosòfica “Déu ha mort” des de la perspectiva de dos autors de la filosofia occidental (Descartes i Nietzsche)

Aquells mal pensats diran que l'elecció de la proposta està vinculada a la visita del Sant Pare que en el moment de l'examen era al prec del Rosari a l'Abadia de Montserrat. Però la realitat és que no hi té res a veure. Els enunciats dels exàmens es van tancar el 10 de gener quan no estava anunciada la visita de Lleó XIV a Barcelona. Tot i això, la seva presència ha revifat el debat sobre l'existència d'un ésser infinit, immutable, omnipotent, tal com ho concebia Descartes. I una altra: l'abandó dels valors cristians genera el col·lapse del sistema moral occidental, com defensa Nietzsche.

Nietzsche deia que la idea de Déu com a fonament absolut de la veritat, la moral i el sentit del món havia perdut la seva força a la cultura occidental. No parlava de la mort literal d'un ésser diví sinó del col·lapse d'un sistema de valors que havia organitzat la vida europea durant segles.

M'atreviria a dir que, encara que sigui temporalment, aquesta setmana, i per la gràcia de Lleó XIV i TV3, Déu ha ressuscitat, i A.Gaudí també.