UNA VACUNA PER A LA LLIBERTAT

 JOSÉ ANTONIO MARINA - la Contra de la Vanguardia. Edat? Sense memòria no hi ha innovació. Vaig néixer a Toledo: tan ciutat com llegenda. Estic casat. Patim virus mentals i un que encara mata és acceptar que la gelosia és una demostració d'amor. Votem qui converteixi un conflicte en què vol vèncer en un problema a solucionar amb pactes. (Foto: Angela Silva) “Fes el que et doni la gana i seràs un esclau” - Lluís Amiguet

UNA VACUNA PER A LA LLIBERTAT

Fer allò que et doni la gana i així ser autèntic sembla ser avui el súmmum de la felicitat encoratjada pels que ens volen submisos i addictes a l'estímul immediat de pantalles, xarxes, menjar escombraries i emocions fàcils. Marina ens prevé contra aquest fer allò que et ve de gust que en realitat ens converteix en addictes al consum, la política espectacle i el jo jo jo de les xarxes. Proposa una vacuna per a la llibertat, que consisteix a enfortir l'esforç, el deure i la memòria. Els pares seran els primers vacunadors si eduquen per a la resistència emocional i no per a la felicitat ximple, perquè la de veritat no s'assoleix sense resistència davant de l'adversitat. I aquesta voluntat s'enforteix en l'exercici del deure i la disciplina, amb què deixem de ser animals per ser persones gràcies a la cultura, que consisteix a assumir regles i complir-les.

-- La IA suma o resta al cervell?

El que és preocupant és que ningú investigui el seu efecte sobre l'estructura neuronal dels nens. Ja tenim problemes d'atenció i memòria a l'escola.

-- Hauríem de limitar la IA?

Hi ha massa interessos que ho impedeixen i molts interessats que siguem manipulables: comerciants venent-nos de tot; polítics comprant-nos vots; religions i sectes... Per això proposo una vacuna per activar la nostra voluntat.

-- Com?

Activarà el nostre sistema immunològic mental i així impedirà que el sistema ens dissenyi una mentalitat feble, claudicant i addictiva per dominar-nos millor amb el “per ser feliç t'has de comprar això”.

-- I ja! Demana un crèdit.

Així ens fan confondre llibertat amb espontaneïtat. És un virus mental absolutament mortal. Quin és l'ésser més espontani?

--...?

Un ruc donant coces per tot arreu.

-- Som rucs, professor?

Perquè el nostre cervell s'ha format al llarg de milers d'anys d'evolució amb nyaps evolutius tremendes com el sistema de desig i recompensa.

-- Només aquesta?

Per ella el diabètic sap que el sucre el mata, però es continua morint per un pastís. El desig és independent del que és bo. I aquí hi ha el gran nyap educatiu...

-- On?

En què el desig ens mou, però és la raó la que ens diu cap on ens convé anar, però sense capacitat per moure'ns. El drogoaddicte sap que la droga l'esclavitza, però la desitja igual.

-- Per què?

Perquè la raó ens va arribar més tard a l'evolució que el desig. I el gran nyap educatiu és no ensenyar a imposar la raó sobre el desig.

-- “Motivar” no n'hi ha prou?

Aquesta feblesa ens fa enormement vulnerables: com unir la força del desig a la lucidesa de la raó?

-- Amb voluntat?

Amb el deure, que no és coactiu i limitador, sinó la condició indispensable per a la llibertat. Una persona que no té cap deure continua tenint les mateixes ganes de tot i és esclava dels seus desitjos. Si eliminem la idea del deure, eliminem la idea de llibertat.

-- Per què creu que avui mor el deure?

Per què patim virus mentals. Un virus mental és una creença que altera la meva manera de pensar, de sentir, d'avaluar...

-- Per exemple?

Acceptar que la gelosia és demostració d'amor. Això és un virus mortal.

"És que m'estima molt", diuen algunes víctimes d'aquest virus.

-- Més virus mentals?

“No cal aprendre res de memòria”. És un altre virus mortal, perquè la memòria és l'òrgan de l'aprenentatge i així m'estàs dient que no n'aprengui.

-- I el virus de ser autèntic?

Fer allò que em dóna la gana no és ser lliure, sinó esclau de les teves ganes. Això converteix les nostres decisions en complexes. I a les addiccions al fenomen per estudiar el laberint de la naturalesa humana: desig, llibertat, felicitat, ètica, moral... La filosofia.

-- ¿L'addicció no és un problema clínic?

Només si està consolidada, però el camí cap a l'addicció és un problema filosòfic. M'interessa saber per què som tan propensos a les addiccions i per què en una societat addictiva hi ha persones addictes i d'altres que no. Quins són els mecanismes de defensa?

-- No hi ha un component genètic?

Tret del cas de fills d'alcohòlics, els altres es mouen en unes realitats de cerca d'experiències noves. La psicologia actual cau en la proliferació de conceptes i teories que s'encavalquen.

-- Què comparteixen totes les addiccions?

El temperament és hereditari, el caràcter és après i el projecte de vida és el decidit per mi. El factor que és present a totes les addiccions és la dificultat per enfrontar-se als problemes. I s'acudeix a la substància addictiva per enfrontar-s'hi.

-- I en aquest punt actua la seva vacuna?

És desenvolupar des de nens la capacitat d'enfrontar-se als problemes –des de les matemàtiques fins a la convivència– en la seguretat que sempre en tindran.

-- Forjar el caràcter davant de l'adversitat?

Hem d'educar amb la metodologia que ensenyi a enfrontar-se als problemes i no acceptar mai que, com ens volen fer creure alguns polítics, no tenen remei.

-- Un altre virus mental?

Comú avui en política. Els enfrontaments són inevitables, però els hem de gestionar no en format conflicte, com ara, sinó en buscar junts solució al problema, que és el veritable enemic.