Escriure al cercador de TikTok la paraula “Barcelona” ofereix resultats sorprenents. A mesura que un tecleja el nom de la ciutat, la plataforma configura una sèrie de vistoses recomanacions -en castellà- que dibuixen un lloc insòlit. “Barcelona musulmanes”, “Barcelona islam”, “Barcelona delincuencia” o “Barcelona peligroso” conviuen amb altres propostes com “Barcelona planes hoy” o “Barcelona restaurantes”.

No són casos aïllats. Des del maig fins al juliol, més de mig centenar d'usuaris asseguren, i ho han demostrat amb captures de pantalla, que aquests suggeriments també apareixen en la seva app. Diferents perfils, edats, professions, interessos. Tots de Barcelona. La majoria declara no ser usuari assidu de la plataforma. Els surt a tots el mateix? No. Cada un té les seves pròpies recomanacions, però algun d'aquests suggeriments esquitxa en tots els casos les propostes que els ofereix la xarxa social. No és un estudi ni pretén ser-ho, obvi, però converteixen aquesta limitada mostra en un indici digne de ser escrutat.

Respon la recomanació de TikTok a la realitat de la capital catalana?, Des de TikTok España consideren la mostra “molt petita” i atribueixen aquests suggeriments únicament i exclusivament a “allò que veu l'usuari”. És a dir, a les seves interaccions (recerques anteriors, vídeos vistos o saltats), la informació del contingut (hashtags, sons, paraules clau) i a les dades del dispositiu, com l'idioma i la ubicació. És a dir, alguna cosa deuen haver fet els incauts usuaris perquè els surti el que els surt. 

Hi ha un munt de coses que compten com a “interacció”, explica la plataforma, que té 25 milions d'usuaris a Espanya. La mateixa empresa ofereix un exemple sorprenent: n'hi ha prou que algú t'enviï alguna cosa per WhatsApp i ni tan sols ho obris. Això ja computa per a TikTok. Culpa algorítmica involuntària? Comptarà també llegir aquest article? Qui ho sap.

Hi ha altres hipòtesis. Mònika Jiménez-Morales, directora del grup d'investigació Communication, Advertising and Society (CAS) de la Universitat Pompeu Fabra, suggereix el següent: si ets un usuari nou o que utilitza poc l'app, TikTok et recomanarà d'entrada el més viral perquè vol que t'hi quedis. Per això escrivint “Barcelona” apareix el que apareix. “L'algoritme de TikTok és molt opac, però sí que sabem que amplifica missatges esbiaixats”, assenyala. Ricardo Baeza-Yates, catedràtic de la UPF i exinvestigador ICREA especialitzat en algoritmes, coincideix amb Jiménez en aquesta teoria i va un pas més enllà: “L'algoritme de TikTok segur que es pot manipular”.

Ara bé, el problema no és que el cercador suggereixi “Barcelona musulmanes”. Qualsevol ciutat amb presència musulmana real pot generar aquesta associació sense que hi hagi res de sinistre. Els suggeriments són només la porta d'entrada. El més important arriba després: quins vídeos apareixen quan l'usuari clica en aquella cerca.

Si els primers vídeos que presenta els dominen comptes o mitjans que comparteixen una mateixa visió ideològica, i ja els avanço que és així, el cercador deixa de comportar-se com un índex i comença a comportar-se com un mecanisme d'amplificació. Ja no es limita a respondre a una cerca: jerarquitza una lectura determinada de la realitat. No reflecteix simplement el que hi ha. Decideix el que es veu primer, i el que es veu primer, en una plataforma dissenyada per a l'scroll infinit, és gairebé sempre l'únic que es veu.

La recomanació de TikTok respon a la realitat de la capital catalana? Les dades oficials mostren que l'islam forma part de la vida social de Barcelona, però ocupa una dimensió relativament reduïda dins del conjunt de la ciutat.

D'acord amb l'enquesta Interculturalitat a Barcelona 2024, que són les últimes dades facilitades per l'Ajuntament de la capital catalana, només un 4% de barcelonins majors de 16 anys s'identifica amb l'islam a la capital catalana. No hi ha dades oficials disponibles sobre població musulmana a Barcelona. 

Les imatges que repeteixen els vídeos en TikTok després de clicar a “Barcelona musulmanes” pertanyen a la celebració de l'Aixura d'aquest any o anys anteriors per part dels musulmans de la branca xiïta a la capital catalana. Practiquen la Latmiya durant el Matam, un ritual en el qual es piquen el pit amb el palmell de la mà obert al compàs de càntics i himnes fúnebres. A Afers Religiosos de la Generalitat només li consta un centre de culte a Barcelona vinculat a la tradició xiïta. 

Que una realitat social minoritària aparegui convertida en una de les primeres associacions automàtiques de Barcelona no demostra per si mateix com funciona l'algoritme, però sí que ajuda a entendre la rellevància asimètrica que aquest acaba atorgant-li. També passa amb altres xarxes socials, com X.

No fa tants anys, un primer buscava informació i després es formava una opinió. Era un procés lent, de vegades tediós. Avui, amb les xarxes socials, l'ordre sembla que s'ha invertit: es rep opinió (o propaganda) abans d'accedir a informació.

La sorpresa d'escriure “Barcelona” i trobar-se amb el que un es troba no és, en el fons, sorpresa pel resultat, que també: és sorpresa per descobrir en quin moment exacte vam deixar de buscar i vam començar tots, sense adonar-nos-en, a permetre que ens trobessin. Marius Fort Amengol, a la vanguardia - fotografia: NurPhoto / Getty