CÀSTING D'ESPANYOLS

 Núñez Feijóo, el PP i Vox volen escollir el votant espanyol. En democràcia, la cosa sol funcionar al revés: els ciutadans escullen els seus representants, però potser això ja els sembla molt antic. Perquè, com serà això que pugui dipositar la papereta en una urna qualsevol que tingui nacionalitat espanyola? Com es pot permetre que el dret al vot sigui universal i expliqui igual un ciutadà que es decanti per ells que altres que tinguin el desvergonyiment d'escollir malament els seus representants? No, no, això cal arreglar-ho, posar ordre i redreçar l'electorat, encarrilar-ho perquè voti el que és correcte. Ara són els néts d'exiliats, però ja veuran que aviat començaran a posar en dubte altres sectors. ¿Vox no ha atacat ja els nacionalitzats per residència? Ja posats, per què no fer aleshores un càsting per establir el dret al vot? Si són capaços de patrimonialitzar la pròpia condició d'espanyol, si posen en dubte les lleis del seu propi país que estableixen qui i qui no ho és, no serà estrany que s'acabin arrogant la potestat d'establir ells qui i qui no és ciutadà. 

Seguint com segueixen el camí del feixisme nord-americà, no seria estrany que en algun moment Vox plantegés la inutilitat del vot femení i el PP potser arribi a la conclusió que el millor seria que només votessin els que voten PP. Així jo també em presentaria a eleccions, si només em poden votar els meus, si no he de competir amb ningú. Funcionen molt bé, de fet, els sistemes d'aquest tipus, solen ser estables i duradors, no solen patir les turbulències i molestes pertorbacions del guirigall i dels parlaments amb infinitat de representants de partits de tota mena. Només cal mirar els governs del Marroc, Aràbia Saudita, Iran, Corea del Nord, Xina, Rússia. En aquests països segur que no vota ningú que no ho hagi de fer. I tot això que t'estalvies en paperetes i urnes. Res de perdre un diumenge cada quatre anys havent de decidir en quin líder polític confiaràs, Abascal i Feijóo tenen l'amabilitat d'oferir-se a fer la feina per tu.

Ironies a part, el que demostra aquesta trumpinització del PP és que hi ha un punt en què els nacionalismes, siguin del tipus que siguin, són incompatibles amb la democràcia: quan els sentiments patriòtics, la ideologia o la procedència dels ciutadans es fan servir per posar en dubte la condició mateixa de ciutadania, quan es pretén que una particular idea de la identitat nacional estigui per la identitat nacional. Quan es considera que hi ha espanyols bons votants i espanyols dolents votants?

Najat El Hachmi a el País, foto: Cues davant el consolat del Marroc a Bilbao, Fernando-Domingo Aldama.