El Mundial de 2010 va ser el primer que es va jugar amb dues pantalles: la del televisor i la del portàtil. Aquell any, Sud-àfrica no només inaugurava estadis; inaugurava una manera nova de mirar el futbol. Les xarxes socials eren encara un animalet jove —Facebook acabava d’obrir-se al món, Twitter era un pardalet que piulava tímidament— però ja suficientment madures per convertir el partit en conversa. El futbol deixava de ser un espectacle col·lectiu per convertir-se en un ecosistema compartit, una plaça pública digital on cada gol tenia eco immediat.

El símbol d’aquell Mundial no va ser un jugador, sinó un cefalòpode: el pulpo Paul, primer mem global del futbol. Per primer cop, el relat del torneig no el dictaven només els periodistes, sinó també els usuaris, els virals, les bromes, els comentaris improvisats. El Mundial es jugava al camp, però també a la xarxa, i aquell doble espai inaugurava una nova manera d’habitar l’esport.

El Mundial de Sud-àfrica va ser un fòrum obert. Les xarxes funcionaven com una gran plaça: oberta, sorollosa, imperfecta, però compartida. Tothom veia el mateix i ho comentava al mateix lloc. La tecnologia era un mirall: reflectia el que passava al camp i ho amplificava.

2026: la xarxa com a intèrpret - El Mundial de 2026, en canvi, ja no és un mirall: és un intèrpret. La tecnologia no reflecteix el joc, sinó que el processa, el resumeix, el classifica i el reinterpreta. Si el 2010 comentàvem el partit, el 2026 el partit ens és explicat per una màquina. La intel·ligència artificial no és només un filtre: és un relator. Analitza rivals, genera alineacions probables, anticipa moviments, crea resums personalitzats, explica jugades amb una precisió que cap tertulià pot igualar. I, sobretot, conversa amb l’aficionat: cada espectador té el seu propi Mundial, la seva pròpia narrativa, el seu propi flux d’informació.

El Mundial és un laboratori social: el que hi passa durant un mes anticipa el que passarà a la societat durant anys. El 2010 vam aprendre a compartir; el 2026 aprenem a delegar. La tecnologia del pròxim Mundial serà nova, sí. Però la qüestió essencial serà una altra: què més estarem disposats a delegar?  fins on seguirem transigint? La pausa publicitària d'hidratació ha vingut per quedar-se?

Si el futbol és un mirall, la seqüència és clara: primer vam compartir, després ens vam tancar, després vam acceptar que les màquines ens corregissin, després que decidissin què veiem, i ara, que interpreten la realitat per nosaltres. El Mundial dura un mes. Les conseqüències, molt més. Mentrestant: Ferran és ja etern...