En plena época en que els eufemismes estàn cínicament a l'alça, no es diuen les coses pel seu nom: el jefe de personal és el responsable de recursos humans, el transportista és el cap de logística, de la mentida s'en diu posveritat, i així podria posar una tirallonga d'eufemismes. N'hi ha tambè pels pobres però en anglès que mola més: Maria és una 'treinteenager' que comparteix la seva 'minijob' fent 'jobsharing' i guanyant un bon 'sou emocional'. Quan arriba el cap de setmana a Maria li agrada practicar el 'nesting' en la seva Cuqui-mini-casa de 10 metres quadrats i preparar un bon sopar 'frigà' al calor del seu braser de carbó, convidar a algun amic, lluir algun bonic vestit de 'wardrobing' i conversar alegrement sobre el que ha millorat la seva vida des que no es queixa. 
Si no heu entès ni papa de què acabeu de llegir és que no us informeu mitjançant alguns grans mitjans i encara no us heu assabentat que ser pobre és supercool.
Però no passeu ànsia per aquestes coses. Això que acabo d'escriure, efectivament, s'assembla moltíssim al que ha escrit ja un altre senyor abans. No m'estranyaria gens que la semblança fos quasi literal. 
Però, ho repeteixo, no per això heu de veure-hi compromesa la seva originalitat. Aquella semblança és, sempre, pura coincidència. I prengueu nota: dues persones només poden coincidir en algun lloc - o en alguna idea - quan venen d'indrets distints. L'originalitat radica, al capdavall, en la procedència. De manera que també el plagiari fa el seu paper. Naturalment, si té encert en triar allò que plagia, com servidor de vostès en aquest cas a Joan Fuster i Ortells.