Manuel Marchena és un magistrat tan intel·ligent com sibil·lí, que ha aprofitat la seva participació en un curs organitzat per la universitat CEU San Pablo, a El Escorial, per fer una sèrie de reflexions sobre la justícia a Espanya. Marchena va qualificar de “tragèdia” la desconfiança que els espanyols mostren en les enquestes cap als tribunals. I es va lamentar: “La convivència es lamina si es generalitza la idea que a Espanya la justícia no la imparteixen els jutges, sinó fatxes amb toga i això és gravíssim”. Certament, una societat no pot viure desconfiant dels seus jutges, perquè això, a la llarga, posa en crisi el sistema democràtic. Però si succeeix, caldrà analitzar bé per què passa.

El magistrat del Tribunal Suprem va mostrar la seva preocupació per la politització de la justícia, però va carregar el pes de la culpa en els polítics i va salvar els jutges de l’ afany. Per això, està a favor de l’acció popular, és a dir, de la personació de persones o entitats en processos penals que no els afecten directament per defensar la legalitat, però en contra que l’exerceixin els partits. En qualsevol cas, aquest dret és una raresa en l’entorn europeu, que alguns juristes discuteixen. No es va referir Marchena a les marques blanques de l’extrema dreta (Hazte Oír, Manos Limpias, Abogados Cristianos...), que s’han personat en casos com el de la dona de Pedro Sánchez, el del seu germà David, el del fiscal general o el de Zapatero per tenir accés als sumaris i filtrar-los a la premsa amiga, de vegades fins i tot abans que els arribi als interessats.

A Marchena el preocupa la idea que a Espanya la justícia la imparteixen “fatxes amb toga”

Marchena diu encertadament que la batalla política s’ha de dirimir al Parlament i no als tribunals, però no sembla ser la norma. Segons el seu parer, la mala imatge de la justícia es deu al fet que cada any hi ha entre cinc i deu judicis que són els que condicionen la percepció ciutadana. 

I això és una tragèdia, com l'Orestea d’Èsquil, on dubtava de la justícia i de si podem evitar el destí. Va haver de ser una deessa, Atena, qui busqués per al tribunal que va jutjar Orestes els ciutadans més justos i insubornables. I és que ja llavors hi havia togues qüestionades, perquè els biaixos són tan antics com la democràcia. Màrius Carol.