La massa és un refugi. Un lloc on el “jo” es fa petit i la responsabilitat de pensar s’esvaeix. És la regressió que ja va descriure Le Bon: la multitud no pensa, imita. No decideix, vibra. No analitza, respira. Quan entres en una massa, el soroll exterior tapa el soroll interior. La gent que ahir era a Cibeles no buscava informació ni visibilitat: buscava silenci personal. La multitud és sorollosa, sí, però és un soroll que anul·la el pensament propi, que suspèn la consciència, que permet descansar de la càrrega de ser un mateix. És una forma de meditació primitiva: la dissolució del jo com a forma de pau.
Michel Onfray ho formula amb una lucidesa que incomoda: vivim en una societat on la vida ha deixat de ser vida per convertir-se en espectacle. Tot és representació: la política, el futbol, la felicitat, la indignació. Nosaltres nomès som actors involuntaris en un escenari que no hem triat. La massa, en aquest context, és més que un fenomen psicològic: és un producte, una mercaderia emociona, un recurs que el poder —polític, mediàtic, esportiu— activa quan necessita imatges, adhesions o narrativa. La multitud no va a veure res: hi va a ser vista. És decorat i protagonista alhora.
El “jo hi era” com a capital emocional. La frase és simple, però conté un univers: jo hi era. No importa què va passar; importa que el teu cos va ser testimoni d’un moment que després podràs explicar. És memòria performativa, identitat instantània, capital emocional. En la societat de l’espectacle, la vivència es converteix en marca personal. La multitud és un escenari on cadascú interpreta el paper de ciutadà emocionat, patriota ocasional, espectador d’un moment històric que potser no ho és, però que se sent.
Potser la massa és perillosa, com diu Le Bon. Potser l’espectacle és una trampa, com diu Onfray. Però també hi ha una bellesa en aquesta necessitat humana de fondre’ns, de desaparèixer, de ser part d’un tot que ens supera. La multitud és un poema que s’escriu amb cossos. L’espectacle és un mirall que ens mostra el que voldríem ser, i nosaltres, pobres humans, només busquem un lloc on la vida pesi una mica menys. La multitud és el lloc on la solitud va a descansar.

Le Bon escribió la frase en un pequeño libro titulado Psicología de las masas, en su capítulo II (tengo el libro entre mis manos), titulado: Sentimiento y moralidad de las masas.
ResponEliminaLas masas son manipulables, lo sabemos todos, y en esa, y con esa fragilidad se cometen verdaderas tropelías.
Las masas lo que te quitan es tu esencia y tu personalidad.
Le Bon ho va advertir i Onfray ho va ratificar. Ja em diràs ahir: - diuen 2 milions - però devien ser unes 800 mil. En qualsevol manifestació, sempre li has de calcular un 40% de la xifra que diuen. No s'entén que hi feia tanta gent -siguin dos milions o vuit-centes mil. No s'entén si no entens Le Bon i Onfray.
EliminaSalut.
Correcte, Francesc, has de llegir a Le Bon. Jo li vaig fer moltes voltes amb això del futbol i de l'Espanyol. Molts anys de soci només em van ensenyar que al final seguies a una massa que si la cosa anava malament et poses a corejar amb ells que l‟àrbitre era un cabró, i si anava bé, encara que la meva nòmina fos una merda, jo era feliç.
EliminaEm van treure les senyes d'identitat ia força de llegir, sinó llegeixes ets home de massa, que no vol dir dolent, pero que no t´enteres de res, em vaig poder desintoxicar. Com amb el tabac. Crec que em parlat d´aixó.
Salut
Aquí te lo dejo, lo bajas en PDF y lo pones en una carpeta. Es lo mejor de lo mejor
Eliminahttps://upcndigital.org/~ciper/biblioteca/Filosofia%20moderna/Psicologia-de-las-masas-G.-Le-Bon.pdf
Gràcies, ara m'ho miro.
Eliminahttps://www.lavanguardia.com/economia/20260721/11597083/pension-alemania.html
EliminaMirate esto. No tiene desperdicio
M'ho miro.
EliminaEra lo esperado si ganaba, era una expresión de felicidad, en la que te puedes incluir o excluirte. Siempre ha sido así. En el siglo 19 y principios del 20 eran los toreros los que movían masas.. Mientras que no sean para ir a la contra (excepto manifestaciones), me agrada ver a la gente feliz, por un día.
ResponEliminaSaludos
Me recuerdas a un programa de la tele de hace años: Reina por un día, y desgraciada el resto de su vida, decían algunos.
EliminaSaludos
Me acuerdo de ese programa,hoy día impensable,la mujer ha cambiado mucho.
ResponEliminaEn este caso,después de ese día, viene la rutina,el trabajo.Por qué tiene que ser desgracia. No,rotundamente,no.Tener un trabajo,no es una desgracia.Luchar por los tuyos no es una desgracia. Estás muy confundido,en este asunto.
Saludos
Vaig anar a bosc, a rememorar les jugades una estona...
ResponEliminaAl bosc? d'ací a quinze dies ja hi podràs trobar rovellons.
ResponEliminaPlató i Aristòtil deien que la massa és impulsiva, guiada per desitjos baixos (plaers, riquesa) en lloc de raó. Pot derivar en caos i permetre que un líder populista es converteixi en tirà, usant la turba com a eina. I Ortega i Gasset, que la massa és l’home-massa, mediocre, sense exigència cultural ni individualitat, que imposa la seva vulgaritat i amenaça l'excel·lència. No raona, sinó que imposa per nombre i força. Per Elias Canetti, la massa és un fenomen físic i psicològic (densitat, direccionalitat, descàrrega), amb por a la desintegració i tendència a créixer i destruir barreres.
ResponEliminaRecordo una vegada a Terrassa en què jo tenia deu anys i érem una massa de pares, mares i nens (més de 300 persones) en un congrés de corals, i de cop es van obrir les portes d’un camió i van començar a repartir entrepans gratuïts. La gent va començar a assaltar el camió sense ordre ni civilitat, i recordo que una senyora, que podia ser com la meva àvia, em va agafar l’entrepà de les mans i se’l va endur (i en tenia un altre a l’altra mà). Aquell dia vaig entendre què era la massa, i se’m va despertar la curiositat per l’estudi del comportament del sàpiens com a un animal més.
Per un grapat de dòlars, o per un simple entrepà. que fàcil és corrompre la massa.
ResponElimina