L'ESPERANÇA DE SER PLAGIATS

Combinades, la lectura extensa i la bona memòria poden proporcionar-nos, de tant en tant, el consol de comprovar que un gran escriptor ha plagiat un escriptor mediocre. Consol doble, si bé es mira. D'una banda el nostre ressentiment per no ésser 'grans' queda venjat i satisfet en descobrir l'espifiada o la feblesa del geni. D'altra, comencem a sustentar l'esperança que, algun dia, un geni qualsevol es dignarà plagiar-nos, a nosaltres. 
S'ha donat el cas d'algun gran escriptor que s'ha copiat a si mateix, Cela, sense anar més lluny. De fet qualsevol escriptor gran, bo, regular o dolent es copia i repeteix constantment, però Fuster té raó, només ens queda als mediocres, l'esperança de ser plagiats. 

Us deixo un cas curiós de plagi, o de mini-plagi.

Missatge - 
Una dona està asseguda sola en una casa. Sap que no hi ha ningú més al món: tots els altres éssers han mort. Truquen a la porta.

[Miniconte.]
Thomas Bailey Aldrich - 1836-1907
ciudadseva.com

Trucada - L'últim home sobre la Terra està assegut tot sol en una habitació. Truquen a la porta..

[Miniconte]
Fredric Brown - 1906-1972
ciudadseva.com

... Del que es dedueix que o Brown va plagiar a Bailey, o a la terra hi havia almenys tres persones, la dona, l'home i el que truca a la porta, que de fet com ho fa dues vegades, primer a la porta de la dona i després a la de l'home, podria perfectament ser el carter el tercer en discòrdia, el que em portaria a pensar que potser quedava més gent amb vida, ja que algú, o almenys dues persones haurien escrits sengles cartes que el carter intentava lliurar. Un misteri pel professor de Debó.

Uns quants casos de plagis sonats que podeu trobar a Estandarte
📣

9 comentaris:

  1. Els blogs semblava que tenien l'enterrament pagat, però, semblen resistir.
    De tota manera, copiar un text d'altri, citant-lo -i també al mitjà-, en aquestes nostres plataformes sense lucre, dubto que sigui motiu de denuncia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Técnicament es veu que si, i aixó que som uns mindundis, deu ser el que ens salva.

      Elimina
  2. Tendrías que arriesgarte y no copiar un tema,sino cogerlo desarrollarlo,si te faltan datos,empleas la IA.entre tu escrito y nuestras preguntas-respuestas,saldría algo bueno
    Lo firmas,claro,por los imitadores.
    Saludos

    ResponElimina
    Respostes
    1. He estado 18 años haciendo eso que propones, pero desde hace dos, por comodidad publico el artículo entero, aunque no esté de acuerdo al 100% con el mismo. Además sobre un mismo tema, ya ves que publico mas de uno para ofrecer diferentes visiones del tema. Pues bien, ahora habrá una visión mas, la mia, con la ayuda de la IA. en lo de las fotos.
      Saludos

      Elimina
  3. En el cas que expliques, en ser tan, tan curt; hi ha la possibilitat que tots dos autors hagin tingut la mateixa pensada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja, pero sempre queda la sospita. M'havia trobat quan vaig començar el bloc, d'escriure algun article el dia abans, i l'endemà no publicar-lo perque s'assemblava moltíssim al de Monzó o Pamies, quan eren articulistes.
      Deia Fuster que era millor plagiar coses sensates que publicar ximpleries originals.
      Salut.

      Elimina
  4. Jo no em faria mala sang amb aquest tema dels drets dautor. Veig alguns que no escriuen ni un parenostre, donant consells o lluint la seva ignorància confonent “la seva opinió” amb la legislació que hi ha i que pot agradar més o menys.
    En definitiva tot es resumeix a allò de sempre: "Un ha de fer el que li surti dels penjolls, però assumint la seva responsabilitat i les possibles conseqüències" Així de fàcil. Allà cadascú amb el seu mussol

    ResponElimina
  5. Totalment d'acord, m'agrada més 'dallonsis' que 'penjolls', perquè cert és que ja ens pengen a partir de certa edat.

    ResponElimina

BLOC D'EN FRANCESC PUIGCARBÓ - PUBLICACIONS RECENTS

Cargando contenido...