Si esperen que el PP convoqui un carrusel d'irades manifestacions per la sentència europea sobre l'amnistia, esperin asseguts. Com en gairebé totes les decisions difícils de la història recent de la democràcia espanyola, l'esquerra decideix i paga el compte, la dreta resa i espera emportar-se els beneficis. Claus: Ni autoamnistía, ni fallida de la igualtat: la fallada del TJUE rebutja el relat del Suprem i el PP contra la llei. 

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea també s'apunta a la traïció, la innocència i el sanchismo, que ja sabem tots que és una mica tot el mateix. No contents amb validar la legalitat de la llei d'amnistia, resoldre que no contradiu el dret comunitari i buidar el dubte interessat abocat pel Tribunal Suprem respecte al delicte de malversació, als magistrats europeus no se'ls ocorre una altra cosa que sostenir dir que la llei d'amnistia va ser útil, va rebaixar la tensió social i va resoldre un problema polític.

Igual que a Mariano Rajoy li agraden els catalans perquè fan coses, a ses senyories sembla que li agraden els governs que prenen decisions i tracten de resoldre els problemes. És intolerable. A saber on pararem amb semblant desficaci. Tan escàs com camina el Govern de bones notícies en el front judicial, al ministre Bolaños només li ha faltat fer-li una abraçada emocionat a ses senyories europees. Salvador Illa ha sortit a fer del que és, el President que reclama la fi d'un serial que només manté en viu l'obstinació d'una part de la judicatura i l'estratègia electoral de les dretes espanyoles. Junts també ha fet el que calia esperar i ha reclamat que la cosa s'acceleri per a veure si pot retornar el messies que els guiï a la terra promesa de l'independentisme català.

Per a sorpresa de ningú, la lectura dels populars es resumeix en què tot és culpa de Pedro Sánchez. Però si esperen que el Partit Popular convoqui un carrusel d'irades manifestacions contra el món en general i Europa en particular, esperin asseguts. Si a algú li ve bé que Europa avali l'amnistia i obri el camí per a la volta de Carles Puigdemont, com a pas previ a la normalització de les seves relacions amb la dreta nacional, és a Núñez Feijóo i els seus. Com en gairebé totes les decisions difícils de la història recent de la democràcia espanyola, l'esquerra decideix i paga el compte, la dreta resa i s'emporta els beneficis. 

Encara que a Espanya ja se sap que les coses de palau van a poc a poc i el Tribunal Constitucional, per raons no del tot fàcils d'entendre, sembla decidit a prendre's el seu temps per a resoldre la constitucionalitat de l'amnistia i facilitar que el Tribunal Suprem l'apliqui, segurament amb la mateixa prestesa que ha emprat aquests anys a bloquejar-la i paralitzar-la, forçant la interpretació de la llei fins al límit del raonable. En el millor dels casos, Puigdemont tornarà a casa per Nadal, com en el mític anunci, a temps per als pressupostos, o no.   Antón Losada a el diario.es.