Fa una setmana, mentre cremaven les Gavarres, una dona va prendre la paraula. Davant el foc que destruïa el seu bosc i el seu mode de vida, va dir el que estava malament al món. L’incendi era, segons ella, la fúria d’una terra maltractada i abandonada per l’ésser humà, per l’home que ha oblidat el que és essencial, conviure amb les plantes i els animals. És veritat que a l’home li costa cada vegada més conviure, però no només amb la natura, sinó també amb altres homes.

L’individualisme i el supremacisme potser són les característiques més determinants de l’home contemporani, sobretot en les societats més opulentes. Sens dubte, són les que impulsen tant les guerres com el progrés que crema els boscos.

La dona de les Gavarres, espantada i desesperada, no culpava ningú de la seva desgràcia, però, alhora, en responsabilitzava tots els que viuen sense assumir les conseqüències de la vida que tenen, dels productes que consumeixen i dels partits a què donen suport.

Un incendi forestal és, avui dia, un camp de batalla més. Els bombers i els militars lluiten contra el foc i el vent, mentre que els polítics que neguen la crisi climàtica s’enfronten als que intenten esmorteir-la. El foc és la conseqüència del combat ideològic que fractura les democràcies liberals.

Una dona víctima d’un incendi a l’illa grega d’EubeaKonstantinos Tsakalidis/Bloomberg

L’any passat, a Europa va cremar un milió d’hectàrees, un rècord. Aquest milió d’hectàrees calcinades gairebé duplica la mitjana de la superfície cremada entre el 2006 i el 2024.

Els incendis ja no són un mal propi del sud, sinó que avancen cap al nord, cap al centre del continent. L’aigua de la Mediterrània torna a estar més calenta que mai. Cada estiu supera l’anterior. Entre la Península i les Balears la temperatura del mar en superfície és de 27,07 graus. Els mars i oceans emmagatzemen més del 90% de la calor que els humans creem amb les emissions de CO2. La calor s’hi acumula a una velocitat astronòmica. El professor John Abraham assegura “que cada segon de cada minut, de cada hora, de cada dia de l’any, el mar guarda l’energia calòrica de dotze bombes d’ Hiroshima”. Dotze detonacions per segon.

El secretari d’ Energia dels Estats Units és un negacionista del canvi climàtic, no només perquè vol afavorir la indústria del gas i del petroli, sinó perquè l’ecologisme ha estat tradicionalment una preocupació de l’esquerra. L’Administració Trump ha retallat els fons del servei de meteorologia. No hi ha diners per a globus atmosfèrics, sondes marines i satèl·lits d’observació climàtica.

Els incendis forestals no només són una conseqüència del retrocés moral que suposa l’eclosió del populisme. També són una conseqüència de la gerontocràcia que governa el món.

Les persones més perilloses i autocràtiques són homes grans, i gairebé tots piròmans. Trump està a punt de fer 80 anys. Putin i Xi en tenen 73; Netanyahu, 76,i Erdogan, 72. L’aiatol·là Ali Khamenei en tenia 86 quan el 28 de febrer una bomba li va caure a sobre. Les restes del seu cos s’han preservat en fred, entre 2ºC i 4ºC, dins d’una nevera que també controlava la humitat perquè la carn no es descompongués. El funeral itinerant d’aquesta setmana pels llocs més emblemàtics del xiisme s’ha dut a terme amb taüt ­refrigerat. La temperatura dijous a Meixad­, darrera etapa del pelegrinatge mortuori, va arribar als 38ºC. El dia abans, a Karbala, havien estat a 40ºC. El cos de l’imam es mantenia per sota dels 4ºC gràcies a la caixa nevera. Sembla una metàfora de la governança global: els populistes viuen al marge dels incendis que provoquen, del foc i la calor que, per culpa seva, posa fi a la vida dels més vulnerables.

La dona de les Gavarres creu que un altre món no només és necessari, sinó que també és possible. Són les dones, més que els homes, les que mantenen la calma i, alhora, la confiança que les coses poden anar millor.

Els homes de la política són més grotescos, sobretot des que Berlusconi va demostrar que es pot governar un país com si fos un club de futbol. Al seu partit li va dir Forza Italia. Trump és el seu aprenent.

Les dones més poderoses d’Europa són una altra cosa. No només són més decents, sinó també més fortes.

Malgrat que no sempre ho sembla, planten cara a Trump, resisteixen les seves pressions i n’ignoren les provocacions. No sé si podrien evitar els incendis d’aquest estiu, però, sens dubte, contribueixen a rebaixar la temperatura, sobretot la ideològica, la que cala foc al cor de les nostres democràcies.

El taüt nevera de Khamenei explica com els populistes no es cremen als incendis que provoquen

En aquesta selecció europea i ­femenina de la governabilitat tranquil·la i eficaç hi consten Ursula von der Leyen, Christine Lagarde, Mette Frederiksen, Giorgia Meloni, Kristalina Georgieva i Henna Virkkunen, la vicepresidenta de la Comissió encarregada de la Sobirania Tecnològica. És maratoniana. Ha completat diverses ironwoman i una doble marató de 84 quilòmetres. Té a ratlla els tecnòlegs americans que reneguen de les regulacions europees sobre la IA.

L’home, per molt que sigui dominant, sap que la dona és la vida. La mitologia és plena de deesses i mares universals. Les Gavarres les coneixen des de fa segles.

Xavier Mas de Xaxàs Faus, a la Vanguardia.