UNA SOLUCIÓ (TEMPORAL) PER A L'HABITATGE

Fins ara s'ha anat fragmentant l'espai, però per què no fragmentar el temps d'ús?. John Burn-Murdoch publicava fa uns dies al Financial Times un article sobre l'habitatge que incloïa exemples de llocs on polítiques com la construcció i l'aposta per l'habitatge públic han generat bons resultats. Podem imitar mesures que han funcionat o mesures que sabem que no funcionen. Però, ara que som un país madur i hem guanyat dues vegades la Copa del Món, ha arribat l'hora de renunciar a l'unamunià “que inventin ells” i apostar per la innovació.  

L'estratègia no pot ser repoblar l'Espanya buida: està buida perquè ningú vol viure allí. Es tracta més aviat de maximitzar l'ús de llocs on vol estar tothom, evitant solucions trillades com la construcció. Un estudiant o un treballador jove, de 45 o 50 anys, no hauria d'assumir el cost prohibitiu de llogar durant un mes, 24 hores al dia, una habitació mal il·luminada, si pot pagar només la meitat i passar en ella 12 hores al dia. Fins ara s'ha anat fragmentant l'espai, però per què no fragmentar el temps? La resta del dia aquesta persona pot treballar, formar-se i relaxar-se pensant en els diners que s'estalvia. Potser no sabem tots que, com deia Antonio Gamero, com fora de casa no s'està enlloc? Amb aquesta iniciativa, no sols repartiríem habitatge: redistribuiríem felicitat. A més, uns podrien treballar de dia i altres de nit, i així es mitigarien alguns dels problemes que acuiten al nostre envejable sistema elèctric. Això existia més o menys en la idea de la pensió, el pis pastera i fins i tot el matrimoni. De fet, no cal descartar la unitat residencial conjugal: així, si un dels membres treballa de nit i un altre de dia, poden trobar-se breument o defugir-se. Ens ajudarien la capacitat d'Estat i la planificació: agruparíem els celíacs i detractors del coriandre per a estalviar lloc en les cuines, els lectors de novel·la negra compartirien biblioteca i les mascotes serien objecte de corresponsabilitat. Els pisos podrien ser més petits: si passes en ells menys temps, t'atabala menys la falta d'espai. Els pares tindrien l'opció de llogar unes hores al dia el quart dels fills quarentons que viuen amb ells. Aquesta mesura no sols ens permetria solucionar el problema de l'habitatge, sinó que potser —només potser— podria ajudar a reduir la polarització. I si, al contrari que amb els cereals o el coriandre, unim a votants del PP amb votants del PSOE, de Vox amb ERC? Potser hi ha millor manera de derrocar un mur que compartir quatre parets? És ambiciós, però la fortuna ajuda als audaços.  Daniel Gascón a El País. La fotografia és de Samuel Sánchez.