ALERTA! DONES AMB CARROS DE LA COMPRA

L'acció comença al capvespre, de manera simultània a tres o quatre barris de la ciutat, però no és fàcil veure-la entre tants milers de turistes que abarroten els carrers. Una dona gran amb un carretó de la compra camina pel bulevard i, en arribar a l'altura del mercat, es troba amb quatre joves que la saluden amb un somriure. La senyora, que és d'aquí de tota la vida, que va viure en aquest barri els temps difícils del franquisme i també del terrorisme, els torna la salutació, s'atura, obre el carret de la compra, treu quatre o cinc entrepans embolicats en paper de plata i se'ls lliura, però quan reprendrà el camí, dos policies municipals la paren i li demanen que s'identifiqui.

—He fet alguna cosa dolenta?

—Ensenyi'ns què porta al carret.

Una mica més enllà, a la plaça dels cines, dos agents més romanen a l'aguait des del cotxe patrulla, i quan apareix una altra dona amb una bossa de la compra plena d'entrepans –d'un temps ençà, estirar del carret al capvespre s'ha tornat sospitós en aquesta ciutat—, li demanen el carnet d'identitat i li comuniquen que li arribarà una sanció.

—Per què? És un delicte regalar un entrepà?

—Un, no; però sí a determinats col·lectius.

—Quins col·lectius ni col·lectius. Jo tinc entrepans i ells tenen gana. De què m'acusaran?

-D'ocupació il·legal de l'espai públic.

La indignació no evita la riallada. L'agent de l'autoritat —que actua per ordres de l'alcalde, un jove polític del partit hegemònic a qui va col·locar el seu antecessor al càrrec sense que hi hagués eleccions— ha pronunciat la frase amb gest seriós, però només cal mirar al voltant per adonar-se del sarcasme. La part vella de la ciutat està envaïda per rius de gent que fa cues interminables per comprar el pastís de formatge tan famós, l'entrepà mixt del bar on van assassinar un regidor, o beu i menja sobre l'escalinata de l'església de Santa Maria.

Aquestes dones que ara reparteixen entrepans –també hi ha homes, però en són el 10%– tenen una història. L'any 2020 es van organitzar perquè les persones sense recursos poguessin disposar cada nit d'un sopar calent. La tarda de dijous passat, la Gema i el Mariaje, dues d'aquelles pioneres, em van explicar com es van organitzar perquè, durant més de cinc anys, pagant tot de la butxaca i cuinant a casa seva, ningú es quedés sense sopar a la seva ciutat. Fins que, el 27 de juliol, la Guàrdia Municipal es va presentar als llocs públics on servien els sopars i els va avisar que a partir de l'endemà quedaven prohibits. Què fer? O desobeïen l'ordre, o buscaven ajuda. Se'ls va ocórrer acudir a aquells que prediquen estimar el proïsme com un mateix, i en alguns van trobar bona disposició, però de seguida van rebre una carta del senyor bisbe advertint-los que es podrien exposar a sancions i que millor que no. El partit hegemònic ho és perquè, a més dels vots, compta des de sempre amb el crèdit de les sucursals i la benedicció de les sagristies, i en aquest cas amb el suport dels socialistes i per descomptat del PP.

Així que aquí les tenen, traficant entrepans, algunes amb els carros buits per despistar i altres amb la preocupació a la cara: "Per què vol la policia fitxar-nos? Què farà l'alcalde amb aquestes dades?".

Una dona amb un carretó de la compra és en principi una imatge de pau. Significa, per exemple, que el carrer és segur, que el mercat està obert, que això no és Dallas amb les batudes de l'ICE ni tampoc ara Sant Sebastià, on la policia et denuncia per donar un entrepà a qui té gana. - Pablo Ordaz a El País, la foto és de Javier Hernández.