ELS MENORS DE CEUTA NO SÓN IL·LEGALS

Els menors que van arribar a Ceuta enmig de l’allau no són irregulars per molt que ­Santiago Abascal els consideri “invasors” i els pactes de ­govern de Vox amb el PP els deshumanitzin. L’assalt a la frontera deixa dubtes sobre els serveis d’informació espanyols, la col·laboració més o menys lleial del Marroc i les dotacions de forces i cossos de seguretat a la ciutat, però no pot generar cap vacil·lació sobre la protecció dels menors.

Després de la pitjor crisi de la frontera sud, Ceuta està atenent 1.342 menors migrants quan només disposa de 30 places. Més d’un 2.600% per sobre de les seves possibilitats, segons les autoritats. Això sense comptar els nens que queden al carrer sense identificar i que veïns de Ceuta com Ramza Moreno ajuden a incloure en un cens domèstic de les oenagés. Ningú no sap quants n’hi ha, i el retorn al Marroc és “pràcticament impossible”, admet el president de Ceuta, Juan Jesús Vivas, en ple trauma.

La ciutat autònoma –com les Canàries i Melilla– està des de l’any passat en situació de “contingència migratòria extraordinària”. És a dir, que ha superat tres vegades els seus recursos per rebre i protegir els menors. La reforma de la llei d’estrangeria preveu l’acollida vinculant i solidària en totes les comunitats davant una crisi com la de Ceuta i ara toca complir. Si no, per això hi ha la Fiscalia.

Si una sentència del Suprem ha estat assenyalada com la llavor que va desencadenar l’allau sobre la frontera, és el mateix tribunal el que va establir jurisprudència sobre l’obligació de les autonomies de fer-se càrrec dels menors, tutelar-los i protegir-ne els drets, entre els quals els educatius i sanitaris. Si amb la crisi canària el Suprem va frenar els peus a la Comunitat de Madrid i va determinar que mantenir els menors “amuntegats” a les illes els provocaria “greus danys”, costa d’imaginar els magistrats contradient-se davant la magnitud del que va passar a Ceuta i la quantitat de menors desprotegits.

Sense estridències ni escarafalls, el president de Ceuta interpel·la els seus. Aquests barons del PP que fins ara han batallat als tribunals el repartiment de menors. Les comunitats populars i el seu apèndix socialista, Castella-la Manxa, van recórrer davant el Tribunal Constitucional l’obligació d’acollida solidària al·legant que envaeix competències. Després es van llançar a un porta a porta judicial: el Constitucional, el Suprem i els dos jutjats del contenciós administratiu de Ceuta. S’ha discutit el trasllat a la Península nen per nen, amb èxits dubtosos, per exemple, per a Aragó. Es va atendre un recurs perquè no es va justificar el trasllat d’un nen a Saragossa i no a una altra ciutat. Tampoc no han faltat boicots de consellers a les conferències sectorials.

La llei es complirà i hi haurà pugna judicial, però Vox no tornarà a trencar els governs amb el PP

Ara, Vivas invoca l’“emergència humanitària” per lligar el PP a la llei mentre a Vox criden a “caçar un per un” els immigrants que van entrar a Ceuta. Els quatre acords de coalició del PP amb la ultradreta a Andalusia, Aragó, Extremadura i Castella i Lleó inclouen un apartat titulat “No més menors estrangers no acompanyats” i recullen de manera expressa el compromís a oposar-se “per tots els mitjans legals, jurídics i polítics a qualsevol mecanisme de repartiment d’immigrants il·legals”. Soroll i més soroll perquè el mecanisme ha estat actiu fins a finals de juliol, s’ha reallotjat més de 1.750 de menors.

Ara el dilema dels barons del PP és si deixen un company a l’estacada mentre Vox manté el relat de la “invasió”. “Ni un euro dels espanyols per a menes, per a il·legals, per a invasors...”, clama la ul­tradreta. La llei es complirà i tornarà la batalla judicial, però Vox no trencarà els governs una altra vegada. Els discursos són suficient per al seu electorat.

Parlar de crisi “de seguretat” no eximeix de les obligacions d’una “crisi migratòria”, tampoc no exhibir com a greuge l’exclusió de Catalunya d’anteriors plans de reubicació. Junts va convalidar el decret que convertia en obligatori el repartiment entre comunitats a canvi d’impulsar la proposició de llei per a la cessió de les competències en immigració a la Generalitat. Catalunya no va quedar fora del repartiment; simplement, es va tenir en compte l’esforç previ d’acollida, i el traspàs de competències... va quedar en un calaix.

Isabel Garcia Pagán, Subdirectora de 'La Vanguardia'. Afirma la Sra. Garcia Pagan que està al front de l'edició digital de La Vanguardia. Al front de l'edició en castellà, es deu referir,  atès a l'edició en català, hi està més aviat d'esquena.