L’edat mitjana podia ser impunement democràtica perquè no era liberal. La nostra, si Déu no hi posa remei, corre el risc invers: deixar de ser liberal per excés de democràcia. Fuster ho deixava clar —i punyent— quan advertia que, per liberalisme, ell entenia qualsevol cosa menys la mística jurídica. I que, per comprendre l’edat mitjana, només cal encendre el televisor i treure els anuncis.
Potser no ens hem mogut tant d’aquell paisatge medieval. Hem avançat tecnològicament com a animals de silici, però èticament i moralment continuem fent la mateixa olor de fum antic. Si fa no fa, som on érem.
Quan Fuster parla de l’edat mitjana, ho fa amb displicència i amb ganes de sacsejar el personal. I és cert que alguns contextos contemporanis —religiosos, polítics o socials— encara funcionen amb lògiques que recorden aquell món antic. Però la història és capriciosa: l’expansionisme islàmic del segle VII, per exemple, va triomfar no pas per imposició, sinó per pragmatisme. Van mantenir els sistemes administratius i fiscals dels territoris conquerits, van seduir les aristocràcies locals i van substituir el botí de guerra per impostos. Menys odis, més col·laboradors. I, en aquelles primeres conquestes, poca pressió per convertir ningú.
Si Maquiavel hagués nascut uns segles abans, potser hauria pres apunts d’aquella política tan calculada. O potser va ser ell qui, més tard, va destil·lar en El Príncep allò que ja feien els altres.
van seduir les aristocràcies locals i van substituir el botí de guerra per impostos. Perfecto, porque lo bueno a posteriori, es que estos impuestos derivaron en el bien común social. Fue el proyecto socialdemócrata con la medicina universal, la jubilación cotizada y las pensiones proporcionales a los años cotizados lo que ha hecho de Europa la envidia del resto de los continentes.
ResponEliminaSalut