LA XARXA I LA TANCA

Emigrants intentant creua a Ceuta. fotografia:Jon Nazca / Reuters

El 9 de novembre de 1989, Günter Schabowski va anunciar la nova normativa de viatges de l’RDA. A la pregunta de quan entrava en vigor, va dir “de seguida”. No s’havia llegit bé el text que només preveia permisos tramitats a les oficines de passaports. AP va enviar un urgent: “L’RDA obre la frontera”, i la televisió de l’Oest va dir que les portes del mur eren obertes. Ho van ser quan milers de persones van córrer als passos i un guarda va obrir finalment la barrera. No va morir ningú.

El 30 i el 31 de juliol van entrar a Ceuta entre 50.000 i 60.000 persones. De moment s’han recuperat cent cinquanta cossos, i els equips de rescat n’esperen més. La vigília, Mohamed VI feia el discurs del tron des de Tetuan, a trenta quilòmetres de la platja, i demanava optimisme contra els discursos que alimenten la desesperança. No va parlar de fronteres.

Una xarxa atura la gent, l’altra la mou; qui no voldria ser Lamine Yamal?

El 1989 la notícia va arribar per la televisió i la brama la va amplificar el boca-orella al carrer. A Ceuta va arribar als mòbils i la van amplificar els algorismes de recomanació.

Al Marroc hi ha 57 milions de línies mòbils per a 38 milions de persones i, sobre la població total, Facebook arriba al 59%, YouTube al 56%, TikTok al 43% i Instagram al 39%; X no passa del 3%.

Què hi han vist, aquests joves, per jugar-se la vida? Mitges veritats i notícies falsificades sobre regularitza­cions i invasions inventades per la ultradreta europea. Això després d’una vida de veure un nord enllà passat pels filtres d’Instagram, on inevitablement “la gent és neta i noble, culta, rica, lliure, desvetllada i feliç”. El darrer exemple és l’èxit de la selecció espanyola, que també ho és a les xarxes, i hi ressona Lamine Yamal, un català d’ascendència marroquina que duu el nom de dues persones que van ajudar els seus pares. Qui no voldria ser Lamine Yamal?

Això és la punta de l’iceberg. La conversa que compta és, emperò, als grups privats de Facebook i als de WhatsApp, Telegram i Signal —als grups dels amics del futbol, de l’escola o de la feina— en què les brames corren sense que ningú les desmenteixi. I aquí és on els traficants d’informació excel·leixen. Són els que van guanyar molts diners amb els linxaments de l’Índia i la neteja ètnica dels rohingyes, amb l’assalt al Capitoli i el de Brasília, amb els aldarulls racistes de Dublín i de Southport i ara amb Ceuta. En tots, la concurrència de les xarxes socials ha estat condició necessària.

M’agradaria ser al grup privat de WhatsApp que deuen tenir Infantino, Trump i el rei del Marroc, per saber si la final de la Copa del Món del 2030 es jugarà a l’Spotify Camp Nou o al Gran Estadi Hassan II, que amb 115.000 espectadors serà l’estadi de futbol més gran del món. - Josep Maria Ganyet a la vanguardia.